dimarts, 13 de maig del 2008

Especial records (Part 1)

Obre la ment. Viatge fins a un temps on la negociació més complexa era l'intercanvi de cromos i de bales. Pensa en aquells berenars després de l'escola i en aquells matins de dissabte abans de sortir a jugar al carrer. I ara, mira.

Continuitat de TV3 1983


Ja hi ets. Tot just comencen a aparèixer els aliments sintètics enmig de la dieta mediterrània. La nocilla, el bollicao i el tang compateixen amb el pa, la xocolata i el suc de taronja per ser els complements de les hores mortes davant la caixa tonta. Encara no ho sabíem, però aquella cultura catòdica ens marcarà durant els pròxims vint anys.

Nocilla


Els barrufets, en trencapins, en massagran, els bobobobs... tots ells varen acostumar tota una generació a escoltar el català als mitjans de comunicació. Tant va ser així que encara avui sentim "jo és que en català, només m'agraden els dibuixos animats".

Els barrufets


Els programes de producció pròpia com Oliana Molls, Judes Xanguet i les maniquins, guaita què fan ara o filiprim es mesclaven amb sèries importades com Dallas, veïns o gent del barri durant les tardes i els vespres familiars. Programes innocents amb aspiracions transgressores que ni s'acostaven al que veurem als pròxims anys.

Sintonia Judes Xanguet i Les Maniquins


Ja sé que t'agradaria quedar-te cinc minuts més, ja hi tornarem ja, però ara no n'és el moment. Mira com has crescut, fes veure que els records et deixen indiferent i, sobretot, no caiguis a la temptació d'anar a youtube per recordar com era la tele de quan eres petit.

Careta de tancament de TV3 (1985)

2 comentaris:

wolffan ha dit...

Jo sempre vaig ser un fan incondicional dels Bobobops i Son Goku. Tot i que els barrufets també els vaig tocar.

Si ens posem en aquest plan treu els anuncis de Dixan de l'any de la picó, jajajaja.

Bon cap de setmana!

Aka ha dit...

Ja ho has aconseguit. Porto dies contagiant cançonetes de sèries de la infància a la gent. Com que les tinc al cap em surten, i com que les canto la gent em segueix. Com si fos difícil que em seguissin amb el que els agrada aquest tipus de frikisme.

Deu ser una epidèmia, últimament tothom al meu voltant sent nostàlgia per les seves sèries d'animació de la infància ^^