Per acabar amb la celebració dels 3 anys, publico un article que ja el volia fer l'any passat. Independentment dels articles que s'han vist més o menys, n'hi ha forces d'aquest any que crec que no han tingut l'impacte que es mereixen i que poden tenir una segona oportunitat. Però no patiu que només n'he seleccionat 5.
Via GNU/Linux.cat acabo de descobrir que el pròxim curt de l'Institut Blender s'anomena Sintel, i té molt bona pinta. Us deixo l'avanç d'intriga (que és el terme acceptat per teaser trailer) abans de començar amb l'explicació:
Si no heu entès absolutament res del que acabo de dir abans del vídeo, cosa que és completament comprensible, us recomano passar-vos per l'article original on ho explica molt bé i sense anar-se'n per les branques com solo fer jo.
Sintel és el tercer curt de l'Institut Blender i forma part del projecte Durian (traduït seria projecte dúrlo). El curt s'estrenarà el pròxim 22 de setembre al Netherlands Film Festival i una de les gràcies del projecte és que un cop presentat, no només es distribuirà amb llicència Creative Commons, sinó que absolutament tot el material electrònic que s'ha fet servir per a la realització (models, música, veus, vídeos sense muntar, textures...) podrà ser descarregat gratuïtament també amb llicència lliure. Fins ara, els dos curs sorgits de la iniciativa de la Blender Foundation han estat molt bé i Sintel té bona pinta.
Amb Elephant's Dream (2006), el primer curt, van sorprendre allunyant-se de l'estètica comercial actual i atrevint-se a recuperar una manera de fer més propera a l'Europa de l'est, però amb una tècnica que no té res a envejar a les gran produccions americanes. En el seu moment em va recordar molt a les obres de'n Tomek Bagiński (un autor força desconegut que mereix ser mencionat i que espero que algun dia li permetin fer un llargmetratge). Us deixo a continuació l'embegut de Elephant's Dream per si no l'heu vist.
Un parell d'anys més tard, del projecte Peach en va sorgir Big Buck Bunny (2008), un nou curt una mica més tradicional però amb una tècnica impecable. Motls de vosaltres n'haureu vist fotogrames sense saber-ho, donat que gràcies a la llicència Creative Commons sol fer-se servir per mostrar alta definició en monitors. Abans de deixar-vos amb el curt, també m'agradaria comentar que existeix el videojoc anomenat Yo! Frankie que va formar per del projecte Apricot i que està inspirat en Big Buck Bunny.
Tres anys donen per molt, però no tots els articles acaben aconseguint el ressò que es mereixen. A continuació, el llistat amb els articles menys llegits del bloc (segons un criteri estrany que crec que no és del tot correcte).
Recuperant-me de la tocada de discs: en part és normal perquè només comentava una situació que em va passar i que, per desgràcia, és massa freqüent.
Torno el 12 de gener: comprensible, cal tenir en compte que comptabilitzo les vegades que algú ha accedit concretament a la url de l'article. Es de suposar que força gent va entrar al bloc durant el període de vacances però no va accedir directament a l'article en qüestió.
L'Alícia de 1903: que voleu que us digui, a mi em va sembla curiós però suposo que ja s'havia publicat a masses blocs coneguts.
Comunicat de la CODDI: estem parlant d'un article d'actualitat de 2008 que ja tothom ha oblidat.
Durant el 2009: la veritat és que publicar el resum anual el dia 12 de gener treu molta força a l'article però que voleu fer-hi, estava de vacances fins aquell dia.
Provant le nou sistema operatiu Meego: normalment les proves de sistemes operatius solen tenir força repercussió i m'estranya que Meego no el tingués perquè s'acaba de presentar i és força espectacular. Potser és que encara és massa nou l'article.
Durant el 2008: resum dels successos de fa dos anys. Tempus fugit.
Despertar al hostel: mai havia fet un seguiment així d'un viatge i la veritat és que va ser molt divertit.
Provant el nou Google Building Maker: una altre de les aplicacions de Google que no sembla tenir l'èxit que s'esperaven. Això si, tècnicament és impressionant.
Els blocs durant l'estiu: malgrat que tinc forces dubtes sobre la fiabilitat de la mètrica que faig servir, que l'últim article a comentar sigui aquest és senzillament meravellós. Aquest és l'article 100 del bloc i parla de la dificultat que suposa trobar una motivació per escriure en una blocosfera cada cop més desèrtica. Ara ja li puc dir al meu jo del passat que, 123 articles més tard, a La Veu de T encara li queda corda per estona.
