Els temps estan canviant

Aquesta setmana he tingut la sort de tenir una tarda lliure (que bàsicament la he invertit en Arcaron). Poc després d'arribar han trucat a la porta. En obrir m'he trobat un senyor argentí tot posar amb el seu tablet i un bloc de notes. Tradueixo del castellà el que recordo de la conversa:

— Bon dia. Estem fent una enquesta sobre mitjans i televisió. Li puc fer unes preguntes? –comença ell.
— Si, és clar, però no es que no tinc tele i no sé si el podré ajudar. –puntualitzo– Últimament tot el que veig m'ho baixo directament.
— Ah. –continua com si res– perfecte perfecte. Millor millor. I quina ràdio escolta normalment?
— Vaja, és que només escolto podcasts –aquí no sabia si és que no m'entenia, així que vaig explicar-me– ràdio per Internet.
— Ah. –crec que aquí va ser quan va començar a posar cara de circumstàncies– i diaris?
— Mmm... –gairebé em va fer cosa contestar– només blogs últimament. Em temo que no et sóc de gaire ajuda.
— No passa res. És que només em falten tres persones. Moltes gràcies.

No sé què hagués passat si a més li hagués dit que aquella mateixa tarda havia d'anar a correus a recollir un paquet d'un compra online que venia des de Honk Kong (va tenir sort de no ser una enquesta sobre consum). Potser el que més em va sobtar és que cap de les respostes estava contemplada a l'enquesta. Serà que els temps estan canviat i alguns no se n'adonen?