Tab Candy, la nova proposta de Firefox per a les pestanyes

No sé vosaltres, però actualment, quan veig un ordinador amb Internet Explorer 6 sense pestanyes em cau l'ànima al peus. Recordo perfectament quan era necessari obrir múltiples finestres per navegar per Internet i havies de canviar d'una a l'altre amb alt+tab tot esquivant la resta d'aplicacions obertes, i no ho enyoro gens.

L'ús de les pestanyes, que si no recordo malament ho va començar a fer Opera, es va popularitzar quan es va incorporar a Firefox i actualment, és impensable que un navegador no ho permeti. Tot i això, fa gairebé dos anys que la gent de Mozilla (responsables de Firefox) va dir que estaven treballant en un sistema per substituir el sistema de pestanyes actual i que creien que el futur no va en aquesta línia.

Des de llavors ha plogut molt i semblava que el tema s'havia oblidat. Però no era així, i fa un parell de dies vaig descobrir via mozilla.cat que els responsables del projecte van presentar una versió alpha del que han anomenat Tab Candy. Us deixo amb el vídeo que han fet:


An Introduction to Firefox's Tab Candy.


No té mala pinta la veritat. Per bé que segueix fent servir les pestanyes, la gestió és força curiosa. En aquest sentit m'ha recordat força als entorns de treball de Meego i, quan afegeixin el component social que prometen, el funcionament podria arribar a ser semblant al de la genial Sugar UI de l'OLPC.

Veurem en què queda la cosa. Tot i això, com sempre em passa amb les novetat en interfícies gràfiques, preferiria que s'apliquessin directament al sistema operatiu, i no només a un programa en concret. En el meu cas, acostumat a Gnome o KDE, quan faig servir un explorador d'arxius de Windows, sempre trobo a faltar les pestanyes.

La meva web sobre els llibres pop-up

Com alguns dels que tenen la mala sort de conèixer-me ja saben, des que era petit col·lecciono llibres pop-up (d'aquells que quan els obres les imatges sobresurten) i, com alguns dels desafortunats també saben, des de fa temps tinc la col·lecció distribuïda entre Girona, Blanes i Barcelona. Això ha provocat que el descontrol sobre els llibres sigui tal que he arribat un punt on ni tant sols en conec el nombre exacte.

Alguns dels llibres

Per tal de solucionar la situació, i mentre no disposi de l'espai per tenir tots els llibres junts, he optat per fer una petita web on tenir-los tots més o menys catalogats. Per fer-la he optat per Google Sites, el motiu és que em feia gràcia provar el servei i que segurament era la forma més ràpida de fer-ho.

La url del lloc és:

https://sites.google.com/site/llibrespopup/

De moment ja he penjat el llistat de tots els llibres pop-up. A més, cadascun disposa d'una pàgina amb una mínim d'informació (que aniré completant a poc a poc) i d'una fotografia de la portada. Quan tingui un moment també posaré una classificació per autor i acabaré de posar dades i més fotografies.

Un dels llibres de la col·lecció

Malgrat que m'agradaria algun dia obrir un lloc com déu mana sobre el tema, de moment això és el màxim que puc fer per mantenir la informació actualitzada i pública sense perdre massa temps.

Jessyink, presentacions amb Inkscape

Fa temps que penso que la manera de fer presentacions amb diapositives és força limitada i, en molts casos, és fins i tot contraproduent. Per bé que programaris com l'últim powerpoint o el keynote han millorat molt l'estètica de les presentacions, la incapacitat de molta gent per diferenciar una presentació d'uns apunts em porten a pensar que alguna cosa falla.

Per aquest motiu, quan fa temps vaig descobrir Prezi el vaig provar sense pensar-m'ho dos cops. El resultat em va convèncer molt i fins i tot el faig servir per fer algunes presentacions (per exemple aquesta). M'agraden força els mapes mentals i el sistema de zoom, la principal pega de Prezi és que encara el trobo una mica limitat (de fet, la primera beta tenia més opcions que l'actual, encara que era més difícil de fer servir).

L'altre pega és que les presentacions de Prezi acaben funcionant sobre flash, així que fa uns dies se'm va ocorre buscar si existia alguna alternativa lliure a Prezi. Després d'una petita cerca vaig topar-me (aquí, aquí i aquí) el programa JessyInk, que promet conjuminar dos conceptes interessants; presentacions dinàmiques i el dibuix vectorial amb Inkscape.

Logotipus de JessyInk

JessyInk s'intal·la com una extensió d'Inkscape (per mi un dels millors editors gràfics vectorials) i permet que un arxiu SVG (format vectorial estàndard) pugui veure's com una presentació en qualsevol navegador web que accepti arxius vectorials (o sigui tots els majoritaris menys Internet Explorer).

El resultat de fer una presentació amb JessyInk és realment bo. Per defecte cada capa es converteix en una diapositiva (exemple) i és possible interactuar amb elles com si d'un powerpoint es tractés. A més és possible fer zoom a certs elements d'una diapositiva al més pur estil Prezi (exemple a mig fer). Si realment voleu veure de què és capaç, us recomano baixar-vos l'arxiu de mostra (enllaç aquí) o obrir-lo amb Firefox o Chrome.

Interfície del programa Inkscape

Però això no és tot. El que realment m'ha entusiasmat de JessyInk es el control que tens sobre la presentació. En qualsevol moment de la presentació, és possible prémer "i" i fer aparèixer un mosaic amb les miniatures de les diapositives (amb + i - en gradues la mida). Pel moment de presentar, amb "D" (shift+d) és possible especificar el temps de la presentació i, si es prem "p", mostra una petita barra a la part inferior amb un punt vermell que indica el temps de presentació que has consumit i una barra gris indicant quantes diapositives ja s'han vist del total. Senzillament genial (la resta de dreceres aquí).

Per desgràcia, no tot són bones notícies. La versió actual de JessyInk és la 1.5 i encara li falta una mica per poder-se considerar una solució madura. A més, la principal pega del programa és que la interfície per dissenyar la presentacióno és massa amigable i encara es troba poca documentació al respecte. De moment les meves primeres proves han sigut força satisfactòries. Malgrat que hi ha algunes coses que no m'han acabat de funcionar, apunta maneres.

Si realment voleu saber com funciona, mireu-vos aquest llarg vídeo (extret d'aquí):

3 anys d'articles: els incompresos

Per acabar amb la celebració dels 3 anys, publico un article que ja el volia fer l'any passat. Independentment dels articles que s'han vist més o menys, n'hi ha forces d'aquest any que crec que no han tingut l'impacte que es mereixen i que poden tenir una segona oportunitat. Però no patiu que només n'he seleccionat 5.

• El parentiu en català i en castellà: no us en podeu fer a la idea les vegades que he consultat aquest gràfic des que el vaig fer.
• Fent de màster al REV d'Arcaron: per mi va ser tota una experiència que cal viure per entendre.
• Els temps estan canviant: una petita anècdota però que crec que exemplifica molt bé un fet que cada cop passa més i que alguns no semblen adonar-se'n.
• Com pujar continguts a Wiki Commons: potser sí que el procés és una mica massa complicat, però és important reivindicar i fer gran Wikipedia.
• Mr. Hipo i la nostàlgia: potser no és un dels articles més interessants de l'any, però és que sento debilitat per els articles nostàlgics.

Sintel, el pròxim curt de l'Institut Blender

Via GNU/Linux.cat acabo de descobrir que el pròxim curt de l'Institut Blender s'anomena Sintel, i té molt bona pinta. Us deixo l'avanç d'intriga (que és el terme acceptat per teaser trailer) abans de començar amb l'explicació:

Sintel Trailer


Si no heu entès absolutament res del que acabo de dir abans del vídeo, cosa que és completament comprensible, us recomano passar-vos per l'article original on ho explica molt bé i sense anar-se'n per les branques com solo fer jo.

Sintel és el tercer curt de l'Institut Blender i forma part del projecte Durian (traduït seria projecte dúrlo). El curt s'estrenarà el pròxim 22 de setembre al Netherlands Film Festival i una de les gràcies del projecte és que un cop presentat, no només es distribuirà amb llicència Creative Commons, sinó que absolutament tot el material electrònic que s'ha fet servir per a la realització (models, música, veus, vídeos sense muntar, textures...) podrà ser descarregat gratuïtament també amb llicència lliure. Fins ara, els dos curs sorgits de la iniciativa de la Blender Foundation han estat molt bé i Sintel té bona pinta.
 
Amb Elephant's Dream (2006), el primer curt, van sorprendre allunyant-se de l'estètica comercial actual i atrevint-se a recuperar una manera de fer més propera a l'Europa de l'est, però amb una tècnica que no té res a envejar a les gran produccions americanes. En el seu moment em va recordar molt a les obres de'n Tomek Bagiński (un autor força desconegut que mereix ser mencionat i que espero que algun dia li permetin fer un llargmetratge). Us deixo a continuació l'embegut de Elephant's Dream per si no l'heu vist.

Elephant's Dream


Un parell d'anys més tard, del projecte Peach en va sorgir Big Buck Bunny (2008), un nou curt una mica més tradicional però amb una tècnica impecable. Motls de vosaltres n'haureu vist fotogrames sense saber-ho, donat que gràcies a la llicència Creative Commons sol fer-se servir per mostrar alta definició en monitors. Abans de deixar-vos amb el curt, també m'agradaria comentar que existeix el videojoc anomenat Yo! Frankie que va formar per del projecte Apricot i que està inspirat en Big Buck Bunny.

Big Buck Bunny