Especial Festival de Cinema de Sitges 2009

Bon dia humans. Un any més comença l'especial Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges 2009 a La Veu de T i, per celebrar-ho, tot el bloc es vesteix de gala (com sempre, els que vingueu de lectors de feeds no ho veureu si no entreu a la pàgina). Se'm presenta un certamen mogut amb moltes pel·lícules per comentar i poques hores per dormir, així que comencem amb tranquil·litat que fins dijous no arranca tot plegat.

Crec que no hi pot haver millor manera d'iniciar l'especial que amb l'spot publicitari del Festival. Com ja he comentat en algun article, els anuncis del Festival sempre són genials i val la pena recordar-los.

SITGES 09 Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya - SPOT (by Vitruvio Leo Burnett)


Al pròxim article faré un resum de les projeccions que tinc previstes i, després del cap de setmana, començaré amb les crítiques com vaig fer l'any passat. En veiem.

Fent de màster al REV d'Arcaron (i part 4)

Nota: aquest epíleg és el final d'un article força més llarg. Si realment voleu saber de que són aquestes fotos, llegiu-vos les parts 1, 2 i 3 abans.

Sky (màster tècnic)

Amb aquest article dono per finalitzat la sèrie d'articles destinats a "Arcaron VII: encuentro en las dunas". Bàsicament, és un epíleg amb més fotografies on només explicaré algunes anècdotes. M'hagués agradat disposar de documentació gràfica sobre tot el procés de muntatge de la partida, però la única càmera que hi havia la tenia la Mònica (fotògrafa), que va arribar amb els jugadors.

El poble de Nam-Rabanasta

El terreny de joc era una casa de colònies formada per més d'una dotzena de cabanes de fusta, instal·lacions sanitàries com dutxes, lavabos, cuina, i un rafal que servia de menjador. A cadascuna de les cabanes hi dormien sis persones. Dues de les cabanes es van fer servir únicament per suport a algunes escenes i cinc van ser ocupades per la organització. Durant la partida, algunes zones de les cabanes eren també terreny de joc i representaven les destruïdes cases de Nam-Rabanasta.

El primer sopar

Un altre punt organitzatiu important van ser els àpats. A part de disposar de dos cuiners i un lloc on menjar, el primer dia es van repartir plats de fusta, jocs de coberts i gots. Cadascú es feia responsable de netejar la seva coberteria i de guardar-la a la cabana. A més, la Hermandad del Acero (PNJs) tenien la missió extra de fer desaparèixer els plats que estiguessin fora de lloc. El més trist és que la Kyo (màster) va ser la primera víctima.

La hermandad del acero

Aquesta va ser la primera partida d'Arcaron en fer servir "dungeons". Les dungeons són zones del terreny que es tanquen per simular que són coves, mines, clavegueres... Per fer les coves el que vàrem fer va ser seleccionar una petita zona del bosc i tirar cordes entre els arbres per traçar les parets. Un cop fet, disposàvem de rotlles de cent metres de tel·la que penjàvem de les cordes per fer les parets pròpiament dites. A més, en certs punts, la corda baixava i era possible posar un sostre baix per a que els jugadors passessin ajupits. La veritat és que quedàvem genials i em fa molta ràbia no tenir-ne fotos.

Primera nit de joc

Un dels elements destacats de la partida va ser la màquina d'extracció d'oli (el petroli en el món d'Arcaron) que els Pjs havien de reparar. Es va aconseguir reciclant un calentador d'aigua i afegint-hi molta màgia. L'artífex va ser en Pantel, del qual desconec si realment és enginyer electrònic, però el que sí puc dir que em va deixar completament bocabadat. En unes hores, va montar un sistema de bombeig que, a més, necessitava connectar dos cables i fer us de tres claus posicionades d'una forma concreta per funcionar, que feia sorolls diferents depenen de com ho fessin els jugadors, i que només necessitava la potència d'un parell de piles. De nou, em sap molt de greu no poder-ne posar fotos perquè era digne de ser vist.

Escena lunar

Del que sí hi ha alguna fotografies és de la sala lunar. En aquesta sala es va representar una de les escenes que va marcar un abans i un després en la partida. Per fer-la es va atrezzar una de les cabanes amb molt de paper d'alumini, molta tel·la blava i tot allò que pogués fer llums o ser brillant. Tota una obra mestre de la improvisació portada a terme per els genials màsters tècnics Ana, Ruth, Sky i Pol (perdoneu-me si algú més hi va participar i me l'he oblidat, en aquells moments estava per la partida).

Primer pla d'una PJ

Per resoldre un parell de missions (quests), un dels PJs va haver d'enfrontar-se a un joc de ritmes. El joc era en realitat una aplicació feta en flash que havia fet, si no tinc mal entès, en Marc Gelpí i va ser modificada per l'Sky. Realment, el "no pot ser" dels jugadors quan van veure el portàtil atrezzat va ser altament satisfactori.

Les cabanes per dins

Com a norma general, cap dels tres màsters ens podíem encarregar de les acciones dels PNJs, especialment de la Hermandad. Per aquest motiu, gairebé tota l'estona van estar dirigits per el l'Urbin (màster tècnic) i, ocasionalment, per en Drachenfels o en Nainodel.

Després de les vint tramés, vaig tardar gairebé tres setmanes en deixar d'escriure "y" en els textos en català.

La zona de màsters

Els jugadors no van aconseguir descobrir com a mínim quatre dels arcs argumentals i van deixar-se una de les quests optatives per resoldre (oleoducte). Durant els dos dies van morir només mitja dotzena de jugadors, cap ni un rematat pels PNJs. Tot i això, es va resoldre una de les quests que consideràvem impossibles i dues més els PJs les van solucionar d'una forma que ni se'ns havia passat pel cap. A més, durant la partida es va haver de fer una dungeon improvisada perquè els jugadors es van espavilar molt per fer allò que no teníem previst i també es van interpretar algunes escenes que no estaven contemplades durant la planificació.

Escena de batalla

Amb tot, a nivell personal la partida va ser molt satisfactòria i, tot i no estar exempta de problemes, va valer la pena. Ja ho sabeu, si mai us demanen ajudar en alguna cosa aneu amb compte, perquè podeu acabar passant un gran de setmana dirigint un rol en viu.

Escena de joc

Res més. Espero veure-us al següent Arcaron.

Fent de màster al REV d'Arcaron (Part 3)

NOTA: no és casualitat que posi Part 3 al títol. Potser seria convenient llegir-se la primera i la segona abans.

Màster tècnic i un jugador

Fa ja uns dies, els amics de La Era del Caos van publicar un article sobre la partida. La veritat és que ells tenen molta més experiència en organització de Rols en Viu (REVs) i saben filar més prim a l'hora de valorar. Si us interessa el tema, us recomano llegir-vos l'article.

Escena de joc

Durant les últimes dues setmanes abans de la partida, en Kaze i la Kyo es van dedicar principalment a tancar detalls sobre les missions (quests) que hauran de solucionar els personatges jugadors (PJs) i muntant l'atrezzo necessari. Un cop els detalls van estar més o menys definits, els tres ens vàrem reunir amb els màsters tècnics per explicar-los el funcionament de la partida.

Escena de joc

Com ja he comentat en articles anteriors, un rol en viu s'allunya molt de la visió marginal i fosca que pretenen vendre als noticiaris. En realitat, es tracta d'un esdeveniment ben organitzat, no només a nivell de permisos, sinó també a nivell d'activitats. Només cal pensar en la gent que hi ha involucrada per adonar-se de la complexitat: 3 màsters, 7 màsters tècnics, una fotògrafa, 2 cuiners, una vintena de no jugadors (PNJs) i més de quaranta jugadors (PJ). Anem a explicar una mica més la gent involucrada:

• Màsters o directors de joc: són els responsables. S'encarreguen de tot allò que te a veure amb el transcurs de la partida i atenen als jugadors. Si fos una pel·lícula, serien els directors i guionistes.
  
• Màsters tècnics: coneixen el curs previst dels esdeveniments, donen suport a la feina dels màsters i atenen als jugadors en certes situacions. Si fos una pel·lícula serien els directors de la segona unitat o els assistents de direcció.
  
• Suport: en aquest grup entra gent que no afecta al transcurs de la partida, però que són completament imprescindibles. Cuiners, gent de multimèdia, manetes en general que poden fabricar coses bruals sense recursos (com l'extractor i la sala de la Lluna, ambdós increïbles). Si fos una pel·lícula serien els FX, departaments variats, responsables de coses en general...
  
• Personatges no jugadors (PNJ): interpreten diversos personatges durant la partida i estan a les ordres dels màsters i màsters tècnics. Un ús força comú és el de soldat enemic o monstre en general. En una pel·lícula serien els extres.
  
• Personatge jugador (PJ): els autèntics protagonistes de la història. Disposen d'una fitxa completa de jugador i amb la seva interpretació fan que la trama avanci. En una pel·lícula serien els actors protagonistes.
• Personatge jugador dirigit (PJD): no sempre n'hi ha. Són PJs normals però on en certs moments un màster li pot demanar que interpreti una escena concreta. Podríem dir que són els secundaris de les pel·lícules.

Tres dels PNJs fent de rates

Amb tot aquest desplegament de mitjans, és normal que un rol en viu requereixi planificació. A més de la feina que vàrem fer els màsters, el que trobo realment lloable és la feina dels ajudants (màsters técnics, PNJs i suport en general) sense esperar res a canvi. Per a que us en feu a la idea, el dijous abans de la partida (començava el divendres a la nit) els màsters i una bona troupe de voluntaris ja vàrem fer nit a terreny de joc par acabar de preparar coses. Varen ser moltes hores de feina intensa anant d'un costat cap a l'altre muntant, comprant, solucionant imprevistos...

Escena de joc

Els preparatius van seguir durant tot el divendres, però no van acabar-se amb el començament de la partida. En un rol en viu els màsters són només els guies del joc, però els jugadors amb les seves improvisacions són lliures de fer el que vulguin i tenen l'obligació no escrita de trobar tot allò que els màsters no han pensat. I aquí és on entren en joc els màsters tècnics. Sis ulls no poden vigilar tot el que passa durant la partida, però deu persones connectades amb walkietalkies ho tenen difícil, però no impossible.

Dos màsters i un jugador

Atrezzo, dungeons, cuina, sistema de joc... podria passar-me setmanes escrivint i em deixaria coses. Per no fer-me pesat tancaré a l'article la setmana vinent perquè el més important ja s'ha dit. La veritat és que el que més em sorprèn és que tots els col·laboradors vinguin i treballin sense queixar-se ni un segon, només per veure com la idea de tres persones es converteix en la realitat per a seixanta durant un cap de setmana. I això cal viure-ho per entendre-ho.

Fent de màster al REV d'Arcaron (Part 2)

Nota: aquest article és una segona part. Potser seria convenient llegir-se la primera.

És difícil saber per on començar, així que simplement explicaré l'experiència. Durant la primera setmana en el projecte, la meva feina va consistir en llegir-ho tot sobre el món d'Arcaron. Sabia que està inspirat en el videojoc Final Fantasy IV, però això no em servia de massa donat que mai he sigut un gran fan dels jRPG. Al món imaginari hi ha mitja dotzena de regnes, cadascun amb les seves faccions i historia. Així, després d'una setantena de pàgines llegides i centenars de preguntes als màsters vaig aconseguir fer-me una idea de com anava tot.

Sarah maquillant a en Guillem

En aquest punt, ja sabia tot allò que qualsevol jugador pot conèixer d'Arcaron només entrant a la web oficial (cosa que només alguns van fer). Seguidament, els màsters em van enviar el document amb tot allò que els jugadors no poden conèixer. No és un document molt extens, però està redactat de forma esquemàtica, no narrada com la informació pública. Un cop llegir, vaig modificar-ne alguns aspectes i vaig tornar-lo a enviar. Si havia descriure en aquell context, vaig preferir acomodar-ne una mica el rerefons.

Màster Kaze fent alguna cosa

Realment, pensar tot aquell món tant complex havia portat molta feina. Per molt inspirat en Final Fantasy que estigui, es innegable que li havien donat una nova vida després de quatre anys. Tot el món disposa de lògica interna i, per bé que els jugadors encara no la coneixen, fa que es puguin fer trames realment complexes i diferents. A més, aquesta és la setena partida de la saga i la historia ha evolucionat força des que va començar. La majoria dels canvis al món són provocats pels propis jugadors durant les partides, així que el context acaba sent molt dinàmic.

Màster Kyo dirigint

Faltava més d'un mes per la partida quan vaig escriure la primera trama. Es tractava del personatge Basil Fareed, un antic noble que va viure una experiència especialment terrorífica durant la infància. Les parts d'una fitxa de personatge per un rol en viu són molt semblants a les de un rol de taula, però una mica més literàries. Concretament:

• Informació general sobre el personatge jugador (PJ): nom del jugadors, nom del personatge, religió, raça, professió...
• Llistat d'habilitats especials: a cada jugador se li donen N punts que pot fer servir per comprar habilitats per a la partida. Per exemple, fer més mal amb l'arma, tenir visions, ser carismàtic, robar... i, per un altre costat, pot disposar de més punts si el PJ té algun defecte greu com ara, ser cec, desfigurat, coix...
• Trama: és la crònica de la vida del PJ. Des que neix o fa alguna cosa important, fins als motius que l'han dut a la partida. Pot ser simplement un esquema, però en el cas d'Arcaron van ser força novel·lades.
• [Objectius: no és obligatori, i de fet a la partida no els varem posar. Poden ajudar a que els jugadors novells tingui una guia de com començar, però alhora poden convertir-se en l'obsessió del jugador i fer que no gaudeixi la interpretació]
• Relacions: Aquí es descriuen els personatges amb els quals s'ha interaccionat en el passat o del qual se'n coneixen algunes coses. Cada contacte ve acompanyat de la fotografia del jugador, del nom del PJ i d'un petit text on explica la relació.
  
• [Annexes: en cas que el personatge tingui accés a algun document o coneixement, se li pot adjuntar]

Per a organitzar-nos millor la feina, entre els màsters compartíem una sèrie de Google Docs on hi havia el resums dels personatges, les relacions entre ells i un una referència de amb quins arcs argumentals està involucrat cada PJ. Un arc argumental representa quelcom que els que PJs poden descobrir durant la partida i que involucra a més d'un personatge. Un arc argumental tant pot representar una prova física o d'enginy que s'haurà de resoldre durant la partida (quest) o, simplement, un coneixement que pot tenir conseqüències. Per aquesta partida, tots els PJs estaven lligats a més d'un arc argumental que feien que cadascun d'ells tingués importància durant la partida.

Cartes del sistema militar

Com a norma general, les fitxes van ocupar de set a divuit fulls i les vàrem acabar d'escriure el dilluns abans de la partida (menys un parell). Però les quaranta trames només representen una petita part de la feina que s'ha fet. Al pròxim article intentaré explicar més coses sobre la partida.

Fent de màster al REV d'Arcaron (Part 1)

-Ens podries ajudar amb alguna cosa?
-No sé. M'agrada escriure, si voleu us ajudo amb algunes trames. Però no us garanteixo res.

Així va començar. A mitjans de juliol uns amics em van demanar si els podia ajudar amb un rol en viu (REV) que estaven organitzant anomenat Arcaron. Faltava només un mes i mig per l'esdeveniment, així que ja en feia tres que estaven treballant-hi. Il·lús de mi, vaig pensar que ja no podria fer res i que la col·laboració es limitaria a destorbar i escriure algun petit text. Sis setmanes, vint trames i moltes cosetes després, vaig acabar sent un dels màsters de la partida.

En Kaze, màster principal de la partida (Mònica)

Com alguns lectors ja sabeu, fins ara la meva participació al món dels rols en viu s'ha limitat a ser un espectador/fotògraf/el-cabró-del-flash. Sóc tant dolent interpretant que ni tant sols he sigut mai jugador, així que la cosa m'anava una mica gran. Però com que tot plegat va ser força gradual, al final vaig acabar corrent pel bosc amb un walkietalkie, quaranta jugadors (PJ) a qui seguir i una vintena de tècnics i personatges no jugadors (PNJ) a qui organitzar. Tota una bogeria, vaja.

La Kyo, màster, i la Ruth, màster tècnica (Mònica)

De la partida fa tot just un parell de dies i la veritat és que vaig acabar esgotat. Diuen que en acabar un REV tots els màsters diuen que mai més tornaran a dirigir, completament d'acord, però que al cap d'uns dies sempre canvien d'opinió. Han passat uns quants dies i me n'estic començant a adonar que, tot i que algunes coses no van sortir com esperàvem, la veritat és que m'ho vaig passar genial i, el que va funcionar, ho va fer més que bé.

Escena de joc (Mònica)

Durant els pròxims articles intentaré descriure com es viu un REV des de l'organització. La meva feina va estar limitada a l'últim mes i mig, així que no puc parlar de les coses realment complicades com seleccionar la localització, contractar el lloc, moure contactes, pactar de què anirà la partida, buscar cuiners/càtering, gestionar el pressupost... però faré el que podré.


Sigueu benvinguts a "Arcaron VII: encuentro en las dunas".