NOTA: aquest article és la sisena part d'un article molt més llarg. Potser seria convenient llegir les altres parts abans de continuar (part1, part2, part 3, part 4 i part 5).
Enmig del caos generat per l'accident en el portal, els PJs (Personatges Jugadors) es reorganitzen. Per primer cop en tota la partida, els antics aspirant a formar part del projecte "MON" i els empleats de la secció X comencen a treballar com un únic equip. El director (PNJ) ordena a un parell de guàrdies (també PNJs) que segellin la cambra del portal.
Tot l'equip s'agrupa a les oficines del pis superior mentre un petit esquadró busca la criatura escapada. El director i la sots-directora interroguen al professor (un PJ maquillat com si fos un vell de vuitanta anys) i als tècnics. Els biòlegs i metges inventen hipòtesis sobre què deu ser la criatura.
En un moment donat, la criatura torna a aparèixer del no res. Entre crits i corredisses els guàrdies aconsegueixen abatre'l. Amb el cadàver al vel mig del passadís, el biòlegs decideixen endur-se el cos a la sala d'autòpsies. L'autòpsia del cos de l'ens va monopolitzar durant uns vint minuts a un dels Màsters per tal de respondre totes les preguntes de la biòloga. Poca estona després es va produir un nou atac que va confirmar els pitjors auguris: l'alienígena havia dipositat ous pels conductes de ventilació i la seva gestació era rapidíssima (un recurs molt comú en pel·lícules com Alien).
PJs realitzant l'autòpsia a la criaturaPoca estona després del descobriment, la llum de l'edifici se'n va anar i els PJs es van veure obligats a usar alots. Les portes de l'edifici s'obren només quan hi ha electricitat, així que la única sortida possible era el portal, que havia quedat inoperatiu durant l'apagada general. En aquest moment l'equip es va dividir per tal de solucionar els dos problemes: els alienígenes i la font d'energia. Després d'això, vaig decidir estar amb els altres observadors parlant de com s'estava desenvolupant tot. Eren ja més de quatre hores de joc ininterromput i el cafè amb gel de les 10 ja no feia massa efecte.
PJs després de l'apagadaEn un moment donat vaig veure com la sots-directora (PJ) s'asseia i es queixava dels peus (es queixava de veritat, li feien mal les sabates). Un cop vaig entendre el problema, li vaig deixar les meves sabates. Descalç, la meva mobilitat es va reduir considerablement (en teoria, perquè durant les 3 hores que faltaven de partida no vaig parar de moure'm per l'edifici).
Un grup de jugador va aconseguir una font alternativa d'energia per al portal. Es tractava de quelcom semblant a la
Kriptonita que emetia llum (una mena de barra brillant dins d'un plàstic en forma de cristall). Agafant-lo amb les mans nues, un personatge se l'enduu pel passadís fins que un Màster se li posa al costat i l'informa que s'acaba de desfer. Pel que sembla es necessitava d'una
exoarmadura que el mecànic (PJ) havia construït quan formava part d'un projecte anterior de Nexus.
A partir d'aquest moment ja no em sentia gaire els peus i vaig decidir seure'm en un tamboret que hi havia al costat de la taula de mescles de la sala del portal. Al cap d'una estona varen arribar la major part dels PJs i el mecànic amb la
exoarmadura. Coma imatge aproximada, el jugador que feia de tècnic era una persona molt alta, vestida amb una cuirassa negre, un casc als més pur estil
appleseed, peus de
Mazinger Z i unes pinces a les mans inspirades en el robot grua del final d'
Aliens el retorn. La veritat és que imposava.
Alguns PJs arreglant el portalDesprés es va formar l'equip de set persones que passaria pel portal. Si no recordo malament es tractava de : l'únic que sabia com funcionava la porta (per allò de poder tornar després), un metge francès (perquè el personatge que sap usar la porta patia del cor), un parell de militars, la sots-directora, l'aspirant de la guàrdia vaticana i una lingüista. Varen tornar a activar a la porta i, just en travessar-la, una de les parets laterals (que era un separador de paper) es trenca i apareix el monstre final: la
reina alienígena.
La lluita final va consistir en un cos a cos entre el mecànic vestit amb la
exoarmadura i la reina alienígena mentre la resta dels que s'havien quedat fora disparaven sense parar a l'enemic. La reina consistia en un PNJ que carregava a l'esquena una pròtesis plena de braços, tentacles i, per suposat, una llarga cua acabada en un punxó (tot d'espuma pintada amb làtex, lògicament). Un cop morta la reina, el Màster els informa que la
exoarmadura està a punt d'explotar i que tenen pocs segons per treure-se-la al mecànic. El final èpic el va protagonitzar un dels PJs quan va llençar la cuirassa pels aires, que va anar a petar al costat del portal senyalant així el final de la història.
Els 7 elegits per traspassar el portalTots el llums de la sala es van encendre entre aplaudiments i ovacions. Després de la foto de grup dels que havia passat pel portal, els màsters van pujar a l'escenari de la sala d'actes i van donar les gràcies a tots els participant tot acomiadant-se amb un "fins el pròxim
Phase Zero". Després, tots vàrem ajudar a recollir les habitacions. Eren pràcticament les 7 del matí, així que tots junts vàrem anar a esmorzar.
Que lluny queden els prejudicis ara que he viscut un
rol en viu de prop. En realitat es tracta d'una activitat de grup molt ben organitzada i planificada. Ja voldrien molts actors disposar d'un entorn per improvisar com el que he vist aquesta nit. He passat una nit francament divertida que espero poder repetir en el futur i, el que es més important, sense necessitat de prendre ni una gota d'alcohol i tornant a casa sense fer pudor a fum.
Desesperant finestra del GReader amb
