REV per a neòfits (part 4)

NOTA: aquest article és la quarta part d'un article més gran. Potser seria recomanable llegir-se les parts anterior abans (part 1, part 2 i part 3).

Mentre els PJs (Personatges Jugadors) parlaven entre ells, jo caminava al costat d'un dels màster que anava vestit de militar. Vàrem acostar-nos als PJs, el màster els va donar-los l'equipament necessari per a la primera prova i els explicà en què consistiria.

La primera de les proves físiques per a la selecció de personal del projecte "MON" consistia en un rescat d'hostatges. Un dels punts més desconeguts i controvertits dels REVs són les escenes d'acció. Per a resoldre combats, els rols en viu han inventat una disciplina inspirada en l'esgrima anomenada "soft-combat" on s'usa, a parts iguals, la paraula i els moviments. Per als combats s'usen armes realitzades amb una ànima de fibra de vidre, recobertes d'espuma i acabades amb pintura de làtex. En cas d'impacte, el que ataca diu els punts de mal que fa (depèn de l'habilitat que tingui el personatge) i el que rep es resta els punts del seu total mentalment. Com es pot veure és molt senzill fer trampes, però no tindria gaire sentit fer-ne perquè tots es coneixien i no deixa de ser un joc.

La novetat d'aquesta partida eren les armes de foc. A primera vista eren pistoles de joguina que disparaven petits cilindres d'espuma. Tot i això, els màsters varen explicar que s'havien hagut d'encarregar a Estats Units perquè aquí a Espanya no n'arriben de tant bones. Totes disposaven d'espai per a més d'una bala i tenien un abast de cinc metres. Com a cosa curiosa, pocs dies després el bloc Gizmodo va publicar un article sobre el producte. Lògicament, el primer que vaig fer en tenir-ne una a les mans va ser disparar-me a mi mateix a boca de canó; com era d'esperar no feien cap mena de mal.

PNJ durant la primera prova física

Un cop acabada la prova física, un Màster va guiar als jugadors a una sala de dimensions reduïdes, il·luminada amb un fluorescent vermell i una taula amb sis cadires al voltant. Cadascú va seure i el màster els va explicar la prova. Es tractava d'imaginar que estaven en un globus que només podia aguantar a un d'ells i només ells disposaven d'informació vital per a la supervivència de la humanitat. La prova consistia en que cadascú intentés convèncer als demés que ell era el més indicat per sobreviure i arribar a un consens. El més graciós és que aquella prova era, per si sola, un joc de rol dins del propi joc.

La primera de les proves psicològiques

Hi va haver més proves físiques i psicològiques, però vaig decidir que era un bon moment per anar a veure què feien els empleats de Nexus mentrestant. Jo realment en sabia ben poc de la trama, així que no em podia ni imaginar tot el que m'esperava.

(enllaç a la part 5)