REV per a neòfits (part 3)

NOTA: aquest article és la tercera part d'un article anterior. Així que molt probablement no s'entén res si no es llegeix la primera i la segona part.

Estava a punt de començar la partida de Rol en Viu anomenada "Phase Zero 3.0: Elegidos". La història ens transporta a l'any 2017 (any a munt any avall). El lloc és la seu japonesa d'una macro-corporació anomenada "Nexus" que treballa amb la indústria armamentística. La trama s'inicia quan la secció X de l'empresa comença la selecció de personal per participar en el misteriós projecte "MON" (que significa "portal", en japonès).

Mentre els màsters (directors de joc) i PNJs (personatges no jugadors) entren a "La Capsa" (el centre cultural on es realitzava l'acte) per coordinar les primeres escenes, els PJs (Personatges Jugadors) es divideixen en dos grups de deu persones (més o menys). El primer grup interpretava la direcció i els responsables de la secció X i el segon els aspirants a formar part de l'equip del projecte "MON".

El personal de la secció X

De bones a primeres ja vaig elegir que seria més adient que un profà com jo anés inicialment amb el grup d'aspirants que desconeixen què s'està tramant. Així que, escortats en tot moment pels militars de Nexus (tots PNJs) vaig entrar darrera els jugadors per col·locar-me en algun lloc on no molestés.

Els candidats durant els primers minuts de joc

En un REV es mesclen dues realitats: la del joc i la del món real. Jo formava part del món real i només era un observador del joc, per tant no podia interaccionar en cap moment amb les escenes. Per aquest motiu, la normativa recull que qualsevol persona que tingui un braç pujat mostrant el puny tancat per sobre del cap es considera invisible. Així, quan passava d'una habitació a una altra, havia d'anar en compte de pujar el puny per tal de no confondre als PJs i PNJs. Igualment, quan un màster està fent indicacions o aclariments als jugadors, també puja el puny perquè la resta vegin que no hi pot interaccionar.

Després d'escoltar al director del projecte "MON" van demanar a cada PJ de l'escena que es presentés i expliqués al demés quin era el motiu que l'havia dut allà. Els aspirants simulaven ser els millors militars d'arreu del món: un SWAT d'Estats Units, una infermera de campanya de l'exèrcit israelià, un membre de la guàrdia vaticana de l'exèrcit Suís... Acabades les presentacions, van separar-los en dos equips de cinc per tal que, mentre uns passaven les proves físiques de selecció, els altres passessin les psicològiques.

En separar-se els equips, vaig començar a seguir als que estaven a punt de fer una prova física. Realment, fins al més mínim detall recordava una autèntica selecció de personal.

(anar a la part 4)