Fent d'extra dins la nova pel·lícula de'n Woody Allen (i part 2)

NOTA: aquesta és la part final d'un article més llarg. Podeu accedir a la primera part aquí.

Tot i que en un inici els acompanyants ens trobàvem al costat dret de la plaça (des del punt de vista del director), minuts abans del rodatge una noia armada amb el "walkie-talkie del poder" ens va portar a l'altre costat, per estar darrera dels extres mentre es rodava el correfoc.

Una de les bèsties, la Repúblika de l'Avern i una de realització

Una part molt important dins els rodatges és la il·luminació. Juntament amb les lents de les càmeres, poden crear un efecte de profunditat irreal que ofereix un aspecte èpic a qualsevol localització. A l'anterior post he posat un diagrama de com estaven situades les llums, ara en poso un de com estava la il·luminació en general:

Mapa de llums de l'escena

En teoria nosaltres érem els que quedàvem darrera l'ombra de la mampara, però poc a poc ens vàrem integrar enmig dels extres per fer-la petar mentre no es rodava. Del diàleg amb els extres em vaig quedar amb les següents dades:

• Cobraven uns 50€ per dotze hores de rodatge.
• Els penalitzen el sou si els sona el mòvil i fan fotografies enmig del rodatge (crec recordar que 20 i 30 eurus, respectivament).
• A molt els van fer tornar a casa a canviar-se perquè anaven massa informals per anar a un correfoc (el resultat final va ser que tots portaven camises, faldilles i pantalons de pinça).

Sense voler escodrinyar massa en els secrets del rodatge vaig descobrir que en Javier Bardem no apareixia durant el rodatge per Barcelona, o com a mínim això semblava de moment. Argumentalment la cosa no està massa clara però tot sembla indicar que serà quelcom de l'estil: xicot X deixa a xicota Y. Y se'n va de viatge per oblidar amb amiga Z per Espanya. Y coneix a noi B durant el viatge i comença un romanç de conseqüències imprevisibles. Encara que tot apunta a que s'ha modificat força el guió durant les últimes setmanes.

Els autèntics protagonistes minuts abans de començar

Havia arribat el moment de rodar la primera escena (desconec la traducció de "toma"). Abans, els tècnics havien mesurat la llum d'un diable amb un únic petard. Al so de "pirotècnia" els diables començen a cremar. Les guspires arriben fins a la càmera, els americans s'aparten, quan les guspires esquitxen als extres (tots amb vestits altament inflamables) es veuen obligats a apartar-se (deixant-nos a nosaltres a primer terme). Vints segons després el "tallin" tant sols va deixar un núvol de fum i un equip tècnic sorprès (i algun esmaperdut).

Part del muntatge

Per a les pròximes escenes es va usar menys pirotècnia i els diables no es van acostar tant a l'equip, però el resultat dels extres va ser sempre el mateix. Així doncs, en totes les escenes nosaltres (els acompanyants de la RPK) vàrem estar a primera línia de foc, mai més ben dit. Un altre dels fets curiosos és que, segons sembla, l'actriu que acompanyava a l'Scarlett Johansson era una mica més alta (un centímetre només) i li van posar unes alces que, de tant petites, eren ridícules.

Els tabalers i alguns diables

Les pauses entre escenes eren de cinc a quinze minuts i se'n varen rodar unes set. L'última escena consistia tant sols en un passeig dels diables amb totes les bèsties. Un cop finalitzada varen sonar uns tímids aplaudiments, l'Scarkett Johansson es va tele-transportar a la carpa i a en Woody Allen li varen créixer quatre homes de seguretat que no ens van deixar acostar-nos a menys d'un metre. Després dels agraïments d'una realitzadora vàrem sortir del recinte.

Una de les bèsties

Eren dos quart de dotze. Un cop fora, i després d'uns minuts mirant amb cara a pena als de càtering, vàrem aconseguir que ens donéssim les sobres. Vàrem agrair molt el bol de fruita, els entrepans, els "montaditos de chistorra" i les begudes. Normalment un diria que hem acabat un llarg dia de rodatge, però la veritat és que varen ser tant sols unes dues hores. Però plenes de novetats.