Arcaron el secreto de Shier'pe (i part 4)

AVÍS: ja sé que vaig una mica tard, però aquesta l'última part de l'article. Si no sabeu d'on us baixa, potser seria convenient llegir-vos les anteriors parts abans (1, 2 i 3).

Un cop explicats algun aspectes organitzatius de la partida, crec que la crònica no seria completa sense explicar un xic de què va anar tot plegat. Ja aviso que tampoc explicaré grans secrets d'Arcaron perquè, què coi! haver vingut, que per això ho fem.

Van passar moltes coses durant la partida, així que només posaré un resum d'aquelles que van ser més visibles.

Introducció (traducció de la que es va donar als jugadors)

La guerra entre Damcyan i Toroia ha començat. Ambdós bàndols es preparen per la que podria ser la major batalla naval de la història d'Arcaron. Del sud arriben notícies que la flota Aislan de la Germanor de l'Acer ha estat delmada pels vils damcyanesos, justament quan des de gairebé tot Arcaron es va poder apreciar una gran columna de llum en la mateixa direcció. De l'est arriben rumors que diuen que Fabul ha estat arrasat per un tsunami, deixant milers de persones sense família, sense llar i sense passat. Del sud-oest els trobadors canten el futur enllaç entre el rei de Baron, Clevass Baron, i la princesa Ylaira ab Damcya de Damcyan, i la resta de regnes tremola davant la possibilitat d'una aliança així. Són temps convulsos i incerts.

Jugadores fent de dones de moral lleugera

Mentrestant, a l'illa Aislan de Sarda, al costat del bosc maleït de les barreres, un petit poble anomenat Yarcha es prepara per a un esdeveniment poc habitual; el pare de l'illa decidirà quin dels seus aspirants serà el successor. Tot i això, aquest fet no ha alterat a la rutina del poble. Es segueix amb els preparatius del mercat mensual, es celebren assemblees periòdiques per a prendre decisions importants i cadascú realitza les seves ocupacions el millor que pot; els miners caven, els pescadors pesquen, el pare de la illa guia al poble i les prostitutes... bé, les prostitutes compleixen a la perfecció. Tot està tranquil. Molt tranquil.

Cicle introductori

L'inici de la partida, divendres nit, sol invertir-se en recordar la normativa i a jugar-se unes dues o tres hores a mode d'introducció.

La primera escena s'iniciava amb una assemblea del poble. El pare de l'illa, que representaria un rol semblant al del xaman, obria la sessió amb un parlament tot explicant una mica els esdeveniments pròxims (això va dinamitzar molt la partida i li agraïm molt al jugador perquè s'ho va currar de veritat). En passar uns minuts, arribaven al poble uns estrangers vinguts de les terres d'Eblan i s'iniciava un primer contacte.

El pare de l'illa i una aspirant

Gairebé al final de cicle, una persona del poble interrompia avisant que algú estava atacant la mina. Sense pensar-ho dos cops, tots varen córrer a veure què passava. Allà, es van trobar amb que unes estranyes i pestilents criatures a mig camí entre els vius i els morts estaven buscant alguna cosa i no dubtarien en atacar a qui els molestés.

El combat va ser breu, però va deixar clar que alguna cosa s'estava coent sota l'aspecte tant plàcid de Yarcha.

Primer cicle

El dissabte pel matí s'iniciava el primer cicle després d'esmorzar. Durant aquest cicle els jugadors van començar a fer-se amb els personatges i a interactuar entre ells.

Només començar, els màsters vàrem anar agafant els diferents grups de jugadors per explicar-los els oficis que haurien d'exercir per aconseguir recursos. Això va facilitar que els jugadors tinguessin coses a fer mentre van digerint el context de la partida. Per un altre costat, els visitant d'Eblan van iniciar els preparatius per anar a l'illa de Magnes, un lloc d'on ningú en torna.

És una escopeta això que porta?

A mig matí, van arribar al poble uns mercaders que aportaven els materials extres a la partida. També va ser el moment en que els aspirants a pare de l'illa van iniciar les proves eliminatòries.

Com ja preveien els mals auguris del dia anterior. El matí no va acabar tant tranquil com havia començat i les criatures van tornar a l'atac. Estava clar que en aquell poble estava passant alguna cosa.

Segon cicle

Després de dinar va ser el moment on els nouvinguts d'Eblan i un grup d'Aislans van iniciar els preparatius per marxar cap a Magnes. Durant aquest cicle l'acció va estar dividida entre Magnes i el poble. Per motius de continuïtat, no explicaré el que va passar a Magnes, així que em centraré en Yarcha.

Coses que no puc explicar de Magnes

Durant aquest cicle els aspirant varen realitzar les dues últimes proves. A la primera havien d'aconseguir que el poble els recolzés. Per representar això, cada aspirant va haver d'aconseguir gent que l'ajudés en el joc d'estirat la corda. I la prova final, consistia en obrir la sessió de l'assemblea amb un sermó tal i com ho faria un pare de l'illa.

Els dos aspirants

Un altre dels esdeveniments important d'aquest cicle va ser l'arribada d'un ostentós estranger molt ben protegit. No van passar gaires minuts fins que alguns dels jugadors el van reconèixer clarament com un comerciant d'esclaus. El poble d'Aislans va ser esclau durant molt de temps, així que podeu imaginar que no els va agradar massa trobar-se una persona així.

Una batalla (la final concretament)

El que ningú no sabia és que, mentre el poble estava ocupat, un petit grup de jugadors iniciava un antic ritual per invocar a un dels seus déus, una Shier'pe.

Tercer cicle

Ha passat un mes des que la comitiva eblanita i alguns més deixessin Sarda per embarcar-se en un viatge sense retorn cap a Magnes. Ja ningú esperava el seu retorn quan, malferits i cansats, irrompen a l'assemblea.

Alegres i encuriosits per igual, els habitants de Yarcha els preguntes què han vits i ells responen amb històries increïbles. Tot i això, l'alegria dura poc. De cop i volta, un petit grup entra a la taverna exaltats i explicant que han invocat una Shier'pe, un dels deus principals de la religió d'Aislans.

Es genera un cert caos mentre tothom intenta esclarir els fets. Passa força estona fins que la versió dels invocadors es confirma. La Shir'pe es presenta davant de tothom amb la intenció d'acabar amb el mal que ha infestat el poble. S'inicia llavors un combat que acaba amb la mort de la Shier'pe però, quan tot sembla haver acabat, les criatures venen per endur-se el cos del déu.

El primer mort de la partida

Sense que ningú els pugui aturar i deixant un nombrós nombre de ferits i una baixa, les infestes criatures s'enduen el cos. Ja no es cap secret, algú ha estat jugant amb els habitants de Yarcha.

Cicle final

El cicle final normalment s'aprofita per tancar aquelles trames que quedaven obertes i es desvetllen els secrets finals. Una de les trames que va aconseguir resolució durant aquest cicle va ser la cerca del tresor del pirata Herlaug el pàlid, un heroi mític de l'època de l'alliberació d'Aislans.

Escena de la batalla final

Tot i això, no us penseu que el cicle va ser tranquil. La informació va fluir ràpida entre les bones gents de Yarcha tot buscant una explicació als tràgics esdeveniments que havien alterat la calma durant els últims dies. Un dels descobriments claus va ser l'homicidi que l'actual pare de l'illa va fer del seu antecessor i la sospita de que l'anterior pare realment no hagués mort.

Un cop més, les sospites es van confirmar quan, exaltats, un grup va tornar del bosc maleït amb el cadàver de l'actual pare de l'illa i, al poc, l'anterior pare que se suposava mort va aparèixer amb un sèquit de terribles criatures.

L'anterior pare de l'illa

La batalla va ser cruenta i molta gent del poble va morir, però finalment van abatre l'enemic. Sense esma, les gents de Yarcha i els visitants d'Eblan, van descansar entre les runes amb un futur incert per davant.

Fi de la partida.

I ara què?

Doncs ara ens toca descansar i pensar-ho molt bé abans de decidir res. Tenim idees al cap però no volem ser agosarats, si aquesta partida ha anat com ha anat és perquè s'ha disposat de molt de temps, planificació i perquè tot allò que no depenia de nosaltres ha sortit perfecte (entre ells els jugadors que, tot i que van costat de trobar, van ser brutals).

De veritat, gràcies a tot els que hi vareu participar (ens veiem al sopar post-partida) i, als que no, espero que vingueu a la pròxima.

Arcaron el secreto de Shier'pe (Part 3)

AVÍS: és una tercera part. Us deixo els enllaços a les dues anteriores (1 i 2)

Totes les solucions del temps que he comentat a l'article anterior anaven dirigides a fer més fàcil que tot anés bé, però no resolien el problema principal: què coi els fas fer a trenta persones durant tot un cap de setmana. Com ja havíem fet a Encuentro en las dunas, l'argument que es desenvolupa està distribuït en arcs argumentals. Un arc té un nombre de jugadors associats i una sèrie de situacions a resoldre (que poden ser proves d'algun tipus o bé alguns acords polític o de coneixement del món).

Joc d'endevinació

Fins aquí cap novetat. El problema és que, després d'unes quantes partides, ens vàrem adonar que amb això no n'hi havia prou perquè, o ve la quantitat de situacions d'un arc havia de ser aberrant o bé multiplicàvem el nombre d'arcs (cosa que complica molt la partida i satura als jugadors). Així que vàrem optar per introduït petites proves o element opcionals.

Ĵedkuboj, un joc de taula dissenyat per la partida

Un dels principals elements opcionals varen ser els minijocs. Aprofitant que es tractava d'una partida que simulava un poble on cada jugador tenia un ofici concret, vàrem dissenyar una sèrie de jocs petits que els s'havien de realitzar un cop al cicle per fer els oficis i obtenir recursos. A més, alguns jugadors tenien minijocs propis (justificats per la trama) i tothom podia fer el joc d'un ofici que no fos el seu (això sí, amb algunes limitacions afegides pel fet de no ser-ne experts). En total es van dissenyar més de quinze minijocs i, tot i que no les teníem totes mentre els dissenyàvem, sembla que van agradar força.

El pollastre, una de les supersticions

Per un altre costat, es va posar un taulell d'anuncis on els màsters penjàvem avisos (tampoc ho vàrem aprofitar massa). A més, vàrem introduir un conjunt de supersticions que no eren res més que petits element que feien que els jugadors haguessin de fixar-se una mica en l'entorn.  La veritat és que tot plegat va aconseguir que la majoria dels jugadors no es quedessin parats durant massa estona i va dinamitzar la partida.

La neu va ser un tret destacat de la partida

Si bé no tot  va sortir perfecte, encara me'n faig creus de com va anar de rodada la partida. Però seria injust tirar-nos masses floretes. La veritat és que, tot i el que va costat aconseguir els jugadors, s'ha de reconèixer que els que teníem eren de primera i es va establir una gran química entre tots ells. Com a afegit, la localització que va trobar en Kaze era senzillament increïble i la nevada del primer dia va deixar-ho tot tal i com el volíem. Per un altre costat, tant els tècnics com els personatges no jugadors (PNJs) eren excel·lents i ens van treure molta feina.

Va ser una partida per viure-la, de veritat. Per això ja deixo d'atabalar amb els detalls interns i al pròxim article explico una mica de què va anar.

Arcaron el secreto de Shier'pe (Part 2)

AVÍS: Ja sabeu, part 2 significa que n'hi ha 1 abans.

Continuo describint alguns aspectes organitzatius que han fet que la partida de rol en viu d'Arcaron el secreto se Shier'pe fos un pèl diferent de les anteriors. Com es habitual, es tractava d'una partida de cap de setmana i això són moltes hores de joc i, com a norma general, forces jugadors (PJs). És interessant aturar-se en els dos aspectes.

Dos jugadors (un endeví i un comerciant)

Per bé que inicialment la partida es va plantejar per 40 Pjs, després es va ampliar fins a 60 per tal d'intentar aconseguir l'exclusivitat del lloc de la partida. Per desgràcia, no corren bons temps per les partides tan grans i va ser impossible trobar tants jugadors, cosa que va fer que la partida es posposés un any.

Escena de la partida i detall d'una arma de softcombat

Van ser necessaris moltes modificacions d'última hora i solucionar molts imprevistos, però amb els mesos afegits vàrem aconseguir (siguem francs, en Kaze i la Kyo van aconseguir) els 30 jugadors que finalment van conformar la partida. El procés va ser realment cansat i en moltes ocasions vàrem tenir la sensació que no aconseguiríem celebrar la partida. Va valer la pena si, però també ens ha quedat clar que, ara per ara, val més no ser massa ambiciosos en quan al número de jugadors que podem aconseguir.

La suposada mare d'un dels jugadors

Passem al tema del temps. La partida s'iniciava divendres per la nit i acaba diumenge abans de dinar. Un dels principals problemes per planificar un esdeveniment llarg és que has de pensar, alhora, amb que el jugadors tinguin coses a fer tota l'estona i en deixar estones per descansar perquè molts d'ells només es veuen en els rols en viu. A més a això s'hi suma que no tothom té el mateix ritme de joc i, per tant, s'ha de tenir en compte que a vegades un jugador pot esbargir-se una estona i fer que un altre, que necessitaria interaccionar amb el que no hi és, quedi parat. Com es pot suposar, no és un problema trivial i, de fet, ni tant sols existeix una solució ideal (i qui la tingui que la patenti). En el nostre cas vàrem encertar-la bastant però tampoc es pot garantir que funcioni sempre.

El temps a Arcaron es divideix en cicles. Un dia té tres cicles, així que a nivell pràctic es diu que un cicle és el temps entre àpats (matí, tarda i nit). El cicle no només és important a nivell organitzatiu sinó que una bona parts dels fet de la partida es planifiquen en funció del cicle on haurien de succeir (no és una ciència exacta perquè els jugadors fan i desfan).

Un dels jugadors (Ferrer del poble)

En anteriors partides vàrem cometre l'error de no marcar de bon inici quines eren les hores dels àpats i es posposaven sovint perquè "ens feia cosa" tallar el roleig del jugadors. Això funcionaria si tots els jugadors tinguessin el mateix ritme, però masses cops ens trobàvem que per un petit grup que seguia amb les trames, n'hi havia un altre major de parats i morts de gana. Per aquest motiu, des d'un inici es van marcar molt bé els cicles i es va deixar temps lliure després dels àpats.

Una escena de taverna (un interrogatori)

Un altre dels problemes amb el temps és quan un (o diversos) jugador simplement desapareix del terreny de joc. En els rols en viu és possible sortir de joc per prendre alguna cosa, fer una trucada, desconnectar uns minuts... el problema que havíem tingut en partides anteriors era que alguns, quan sortien de joc, realment sortien del lloc on es jugava (anaven a la platja, per exemple) i si algú els necessitava simplement no els trobava. Per solucionar això, vàrem decidir incloure l'espai de la taverna dins la partida, de tal manera que els jugadors podien estar tranquils allà si volien, però com a mínim un sabia on buscar-los. Com a avantatge afegida, la taverna era el punt central del terreny de joc i això facilitava que els que descansaven s'assabentessin de com anava tot.

Com sempre, hi ha més coses a comentar, però no m'agrada publicar articles massa llargs. Al pròxim article acabo amb la part organitzativa.

Arcaron el secreto de Shier'pe (Part 1)

Segueixo sense saber massa bé com escriure un article sobre l'última partida d'Arcaron, però suposo que tampoc vull publicar-ho quan ningú ja no ho recordi, així que a veure què surt.

Personatge no jugador (PNJ) fent d'assistent del pare de l'illa

Abans de començar amb la partida pròpiament, comentaré com va anar la cosa abans. Ja he comentat en altres articles un rol en viu porta molta feina i, així com a Encuentro en las dunas la meva col·laboració es va limitar al l'últim mes i mig, a El Secreto de Shier'pe vaig poder participar des del principi. Per aquest motiu, intentaré explicar un xic tot el que no vaig explicar a l'anterior article sobre Arcaron.

Dos personatges de continuïtat

El procés de creació de la partida va començar fa un any, més o menys per quan es va jugar la partida de Un Cuento de Hadas. El Secreto de Shier'pe va néixer de la decisió d'uns jugadors de partides anteriors (PJs de continuïtat) d'anar a una illa anomenada Magnes. Els jugadors en qüestió eren del regne d'Eblan, el que vindria a ser el Japó feudal del món d'Arcaron, i l'illa es troba al nord, a la zona coneguda com Aislans, que venen a ser una mena de Víkings-pirates. Amb aquesta excusa, es podria considerar que el laimotiv recurrent durant la preparació va ser Samurais i Pirates. I no em negareu que és un bon punt de partida.

Doncs això, samurais i pirates

Encara que molts jugadors no ho sabien, aquesta partida ha sigut molt important de cara al futur d'Arcaron. No tant a nivell argumental, on si fa no fa tot segueix com tenim previst, sinó perquè els màsters estàvem un pèl desanimats. Per A o per B, alguns dels últims esdeveniments no havien sortit com esperàvem i necessitàvem de veres un canvi. Per aquest motiu molts dels aspectes d'aquesta partida es van redissenyar pensant en fer les coses completament diferent de com les havíem fer fins ara.

Un dels personatges que va arribar d'Eblan

Un dels primers aspectes que es van repensar va ser el propi plantejament dels personatges (PJs). Com ja vaig explicar en un article anterior, tots els jugadors disposen d'una fitxa que explica com és el personatge. A la fitxa hi ha diverses parts i una de les més importants és la història on es descriu els origens del personatge i el perquè està a la partida. En partides anteriors, les trames disposaven de molta informació sobre el món d'Arcaron, però ens trobàvem que molts jugadors començaven molt motivats per la seva història passada, però sense saber en absolut què fer durant la partida.

Roleig, sense més

Per solucionar això, durant la fase de plantejament dels personatges varem decidir dos conceptes que ens indicaven si la història del personatge era apte: la trama i el transfons. Un personatge (PJ) té transfons quan té un orígen interessant que li aporta informació sobre el món d'Arcaron, i té trama quan la seva història li proporciona aspectes jugables i relacions amb arcs argumentals i jugadors. Així, si un personatge no disposava de com a mínim trama, simplement s'eliminava.

Un pare de l'illa vingut de terres llunyanes

A més, vàrem decidir tornar a incloure objectius a la fitxa per tal de facilitar que els jugadors sabessin que fer tot just començar la partida. Els objectius són una guia en format de llista d'allò que els màsters creiem que hauria de fer el jugador, però que és lliure de seguir o ignorar.

Escena de la batalla final de la partida

La veritat és que el nou plantejament va funcionar molt millor que a Encuentro a en las Dunas, on els jugadors no tenien objectius de base i la major part de les trames desvetllaven grans secrets d'Arcaron amb l'únic objectiu que els personatges parlessin entre ells (cosa que va passar menys del que esperàvem).

Hi ha moltes més coses a comentar, però prefereixo dosificar-les en diversos articles.

Cube 2: Sauerbraten

Encara no em veig en cor de fer un article objectiu sobre la partida d'Arcaron (a més, no tinc les fotos que va fer la Mònica). Així que parlaré d'un dels programes que vàrem fer servir i que, a més, era un deute pendent des de feia temps.

La part que va quedar millor del mapa que vaig fer

En un moment de la partida, per simular que els jugadors anàven per un espai subterrani immens, vàrem plantejar fer que moguessin un joc en primera persona de d'un ordinador connectat a un projector.

Proves amb les llums

Com és lògic, això és més fàcil de dir que de fer, i més perquè com sempre no ens sobrava el temps. Després d'intentar un parell de solucions, varem optar per provar Cube 2, un peculiar FPS de programari lliure que destaca per facilitar l'edició dels mapes.

Llums de colors

La veritat és que, un cop mires un parell de tutorials bàsics pel tub, ja pots començar a fer les primeres proves. A més, pots editar qualsevol mapa en el que juguis només prement la tecla E.

Sauerbraten Tutorial


De fet, el pas a mode edició és tant senzill que fins i tot pots tenir bots jugant pel mapa on edites. El que ens va faltar per provar és l'edició en línia, on diversos jugadors poden estar editant un mateix mapa alhora. Molt recomanable.