Arcaron el secreto de Shier'pe (i part 4)

AVÍS: ja sé que vaig una mica tard, però aquesta l'última part de l'article. Si no sabeu d'on us baixa, potser seria convenient llegir-vos les anteriors parts abans (1, 2 i 3).

Un cop explicats algun aspectes organitzatius de la partida, crec que la crònica no seria completa sense explicar un xic de què va anar tot plegat. Ja aviso que tampoc explicaré grans secrets d'Arcaron perquè, què coi! haver vingut, que per això ho fem.

Van passar moltes coses durant la partida, així que només posaré un resum d'aquelles que van ser més visibles.

Introducció (traducció de la que es va donar als jugadors)

La guerra entre Damcyan i Toroia ha començat. Ambdós bàndols es preparen per la que podria ser la major batalla naval de la història d'Arcaron. Del sud arriben notícies que la flota Aislan de la Germanor de l'Acer ha estat delmada pels vils damcyanesos, justament quan des de gairebé tot Arcaron es va poder apreciar una gran columna de llum en la mateixa direcció. De l'est arriben rumors que diuen que Fabul ha estat arrasat per un tsunami, deixant milers de persones sense família, sense llar i sense passat. Del sud-oest els trobadors canten el futur enllaç entre el rei de Baron, Clevass Baron, i la princesa Ylaira ab Damcya de Damcyan, i la resta de regnes tremola davant la possibilitat d'una aliança així. Són temps convulsos i incerts.

Jugadores fent de dones de moral lleugera

Mentrestant, a l'illa Aislan de Sarda, al costat del bosc maleït de les barreres, un petit poble anomenat Yarcha es prepara per a un esdeveniment poc habitual; el pare de l'illa decidirà quin dels seus aspirants serà el successor. Tot i això, aquest fet no ha alterat a la rutina del poble. Es segueix amb els preparatius del mercat mensual, es celebren assemblees periòdiques per a prendre decisions importants i cadascú realitza les seves ocupacions el millor que pot; els miners caven, els pescadors pesquen, el pare de la illa guia al poble i les prostitutes... bé, les prostitutes compleixen a la perfecció. Tot està tranquil. Molt tranquil.

Cicle introductori

L'inici de la partida, divendres nit, sol invertir-se en recordar la normativa i a jugar-se unes dues o tres hores a mode d'introducció.

La primera escena s'iniciava amb una assemblea del poble. El pare de l'illa, que representaria un rol semblant al del xaman, obria la sessió amb un parlament tot explicant una mica els esdeveniments pròxims (això va dinamitzar molt la partida i li agraïm molt al jugador perquè s'ho va currar de veritat). En passar uns minuts, arribaven al poble uns estrangers vinguts de les terres d'Eblan i s'iniciava un primer contacte.

El pare de l'illa i una aspirant

Gairebé al final de cicle, una persona del poble interrompia avisant que algú estava atacant la mina. Sense pensar-ho dos cops, tots varen córrer a veure què passava. Allà, es van trobar amb que unes estranyes i pestilents criatures a mig camí entre els vius i els morts estaven buscant alguna cosa i no dubtarien en atacar a qui els molestés.

El combat va ser breu, però va deixar clar que alguna cosa s'estava coent sota l'aspecte tant plàcid de Yarcha.

Primer cicle

El dissabte pel matí s'iniciava el primer cicle després d'esmorzar. Durant aquest cicle els jugadors van començar a fer-se amb els personatges i a interactuar entre ells.

Només començar, els màsters vàrem anar agafant els diferents grups de jugadors per explicar-los els oficis que haurien d'exercir per aconseguir recursos. Això va facilitar que els jugadors tinguessin coses a fer mentre van digerint el context de la partida. Per un altre costat, els visitant d'Eblan van iniciar els preparatius per anar a l'illa de Magnes, un lloc d'on ningú en torna.

És una escopeta això que porta?

A mig matí, van arribar al poble uns mercaders que aportaven els materials extres a la partida. També va ser el moment en que els aspirants a pare de l'illa van iniciar les proves eliminatòries.

Com ja preveien els mals auguris del dia anterior. El matí no va acabar tant tranquil com havia començat i les criatures van tornar a l'atac. Estava clar que en aquell poble estava passant alguna cosa.

Segon cicle

Després de dinar va ser el moment on els nouvinguts d'Eblan i un grup d'Aislans van iniciar els preparatius per marxar cap a Magnes. Durant aquest cicle l'acció va estar dividida entre Magnes i el poble. Per motius de continuïtat, no explicaré el que va passar a Magnes, així que em centraré en Yarcha.

Coses que no puc explicar de Magnes

Durant aquest cicle els aspirant varen realitzar les dues últimes proves. A la primera havien d'aconseguir que el poble els recolzés. Per representar això, cada aspirant va haver d'aconseguir gent que l'ajudés en el joc d'estirat la corda. I la prova final, consistia en obrir la sessió de l'assemblea amb un sermó tal i com ho faria un pare de l'illa.

Els dos aspirants

Un altre dels esdeveniments important d'aquest cicle va ser l'arribada d'un ostentós estranger molt ben protegit. No van passar gaires minuts fins que alguns dels jugadors el van reconèixer clarament com un comerciant d'esclaus. El poble d'Aislans va ser esclau durant molt de temps, així que podeu imaginar que no els va agradar massa trobar-se una persona així.

Una batalla (la final concretament)

El que ningú no sabia és que, mentre el poble estava ocupat, un petit grup de jugadors iniciava un antic ritual per invocar a un dels seus déus, una Shier'pe.

Tercer cicle

Ha passat un mes des que la comitiva eblanita i alguns més deixessin Sarda per embarcar-se en un viatge sense retorn cap a Magnes. Ja ningú esperava el seu retorn quan, malferits i cansats, irrompen a l'assemblea.

Alegres i encuriosits per igual, els habitants de Yarcha els preguntes què han vits i ells responen amb històries increïbles. Tot i això, l'alegria dura poc. De cop i volta, un petit grup entra a la taverna exaltats i explicant que han invocat una Shier'pe, un dels deus principals de la religió d'Aislans.

Es genera un cert caos mentre tothom intenta esclarir els fets. Passa força estona fins que la versió dels invocadors es confirma. La Shir'pe es presenta davant de tothom amb la intenció d'acabar amb el mal que ha infestat el poble. S'inicia llavors un combat que acaba amb la mort de la Shier'pe però, quan tot sembla haver acabat, les criatures venen per endur-se el cos del déu.

El primer mort de la partida

Sense que ningú els pugui aturar i deixant un nombrós nombre de ferits i una baixa, les infestes criatures s'enduen el cos. Ja no es cap secret, algú ha estat jugant amb els habitants de Yarcha.

Cicle final

El cicle final normalment s'aprofita per tancar aquelles trames que quedaven obertes i es desvetllen els secrets finals. Una de les trames que va aconseguir resolució durant aquest cicle va ser la cerca del tresor del pirata Herlaug el pàlid, un heroi mític de l'època de l'alliberació d'Aislans.

Escena de la batalla final

Tot i això, no us penseu que el cicle va ser tranquil. La informació va fluir ràpida entre les bones gents de Yarcha tot buscant una explicació als tràgics esdeveniments que havien alterat la calma durant els últims dies. Un dels descobriments claus va ser l'homicidi que l'actual pare de l'illa va fer del seu antecessor i la sospita de que l'anterior pare realment no hagués mort.

Un cop més, les sospites es van confirmar quan, exaltats, un grup va tornar del bosc maleït amb el cadàver de l'actual pare de l'illa i, al poc, l'anterior pare que se suposava mort va aparèixer amb un sèquit de terribles criatures.

L'anterior pare de l'illa

La batalla va ser cruenta i molta gent del poble va morir, però finalment van abatre l'enemic. Sense esma, les gents de Yarcha i els visitants d'Eblan, van descansar entre les runes amb un futur incert per davant.

Fi de la partida.

I ara què?

Doncs ara ens toca descansar i pensar-ho molt bé abans de decidir res. Tenim idees al cap però no volem ser agosarats, si aquesta partida ha anat com ha anat és perquè s'ha disposat de molt de temps, planificació i perquè tot allò que no depenia de nosaltres ha sortit perfecte (entre ells els jugadors que, tot i que van costat de trobar, van ser brutals).

De veritat, gràcies a tot els que hi vareu participar (ens veiem al sopar post-partida) i, als que no, espero que vingueu a la pròxima.