Arcaron el secreto de Shier'pe (Part 3)

AVÍS: és una tercera part. Us deixo els enllaços a les dues anteriores (1 i 2)

Totes les solucions del temps que he comentat a l'article anterior anaven dirigides a fer més fàcil que tot anés bé, però no resolien el problema principal: què coi els fas fer a trenta persones durant tot un cap de setmana. Com ja havíem fet a Encuentro en las dunas, l'argument que es desenvolupa està distribuït en arcs argumentals. Un arc té un nombre de jugadors associats i una sèrie de situacions a resoldre (que poden ser proves d'algun tipus o bé alguns acords polític o de coneixement del món).

Joc d'endevinació

Fins aquí cap novetat. El problema és que, després d'unes quantes partides, ens vàrem adonar que amb això no n'hi havia prou perquè, o ve la quantitat de situacions d'un arc havia de ser aberrant o bé multiplicàvem el nombre d'arcs (cosa que complica molt la partida i satura als jugadors). Així que vàrem optar per introduït petites proves o element opcionals.

Ĵedkuboj, un joc de taula dissenyat per la partida

Un dels principals elements opcionals varen ser els minijocs. Aprofitant que es tractava d'una partida que simulava un poble on cada jugador tenia un ofici concret, vàrem dissenyar una sèrie de jocs petits que els s'havien de realitzar un cop al cicle per fer els oficis i obtenir recursos. A més, alguns jugadors tenien minijocs propis (justificats per la trama) i tothom podia fer el joc d'un ofici que no fos el seu (això sí, amb algunes limitacions afegides pel fet de no ser-ne experts). En total es van dissenyar més de quinze minijocs i, tot i que no les teníem totes mentre els dissenyàvem, sembla que van agradar força.

El pollastre, una de les supersticions

Per un altre costat, es va posar un taulell d'anuncis on els màsters penjàvem avisos (tampoc ho vàrem aprofitar massa). A més, vàrem introduir un conjunt de supersticions que no eren res més que petits element que feien que els jugadors haguessin de fixar-se una mica en l'entorn.  La veritat és que tot plegat va aconseguir que la majoria dels jugadors no es quedessin parats durant massa estona i va dinamitzar la partida.

La neu va ser un tret destacat de la partida

Si bé no tot  va sortir perfecte, encara me'n faig creus de com va anar de rodada la partida. Però seria injust tirar-nos masses floretes. La veritat és que, tot i el que va costat aconseguir els jugadors, s'ha de reconèixer que els que teníem eren de primera i es va establir una gran química entre tots ells. Com a afegit, la localització que va trobar en Kaze era senzillament increïble i la nevada del primer dia va deixar-ho tot tal i com el volíem. Per un altre costat, tant els tècnics com els personatges no jugadors (PNJs) eren excel·lents i ens van treure molta feina.

Va ser una partida per viure-la, de veritat. Per això ja deixo d'atabalar amb els detalls interns i al pròxim article explico una mica de què va anar.