dilluns, 2 de juliol de 2007

REV per a neòfits (i part 6)

NOTA: aquest article és la sisena part d'un article molt més llarg. Potser seria convenient llegir les altres parts abans de continuar (part1, part2, part 3, part 4 i part 5).

Enmig del caos generat per l'accident en el portal, els PJs (Personatges Jugadors) es reorganitzen. Per primer cop en tota la partida, els antics aspirant a formar part del projecte "MON" i els empleats de la secció X comencen a treballar com un únic equip. El director (PNJ) ordena a un parell de guàrdies (també PNJs) que segellin la cambra del portal.
Tot l'equip s'agrupa a les oficines del pis superior mentre un petit esquadró busca la criatura escapada. El director i la sots-directora interroguen al professor (un PJ maquillat com si fos un vell de vuitanta anys) i als tècnics. Els biòlegs i metges inventen hipòtesis sobre què deu ser la criatura.

En un moment donat, la criatura torna a aparèixer del no res. Entre crits i corredisses els guàrdies aconsegueixen abatre'l. Amb el cadàver al vel mig del passadís, el biòlegs decideixen endur-se el cos a la sala d'autòpsies. L'autòpsia del cos de l'ens va monopolitzar durant uns vint minuts a un dels Màsters per tal de respondre totes les preguntes de la biòloga. Poca estona després es va produir un nou atac que va confirmar els pitjors auguris: l'alienígena havia dipositat ous pels conductes de ventilació i la seva gestació era rapidíssima (un recurs molt comú en pel·lícules com Alien).

PJs realitzant l'autòpsia a la criatura

Poca estona després del descobriment, la llum de l'edifici se'n va anar i els PJs es van veure obligats a usar alots. Les portes de l'edifici s'obren només quan hi ha electricitat, així que la única sortida possible era el portal, que havia quedat inoperatiu durant l'apagada general. En aquest moment l'equip es va dividir per tal de solucionar els dos problemes: els alienígenes i la font d'energia. Després d'això, vaig decidir estar amb els altres observadors parlant de com s'estava desenvolupant tot. Eren ja més de quatre hores de joc ininterromput i el cafè amb gel de les 10 ja no feia massa efecte.

PJs després de l'apagada

En un moment donat vaig veure com la sots-directora (PJ) s'asseia i es queixava dels peus (es queixava de veritat, li feien mal les sabates). Un cop vaig entendre el problema, li vaig deixar les meves sabates. Descalç, la meva mobilitat es va reduir considerablement (en teoria, perquè durant les 3 hores que faltaven de partida no vaig parar de moure'm per l'edifici).

Un grup de jugador va aconseguir una font alternativa d'energia per al portal. Es tractava de quelcom semblant a la Kriptonita que emetia llum (una mena de barra brillant dins d'un plàstic en forma de cristall). Agafant-lo amb les mans nues, un personatge se l'enduu pel passadís fins que un Màster se li posa al costat i l'informa que s'acaba de desfer. Pel que sembla es necessitava d'una exoarmadura que el mecànic (PJ) havia construït quan formava part d'un projecte anterior de Nexus.

A partir d'aquest moment ja no em sentia gaire els peus i vaig decidir seure'm en un tamboret que hi havia al costat de la taula de mescles de la sala del portal. Al cap d'una estona varen arribar la major part dels PJs i el mecànic amb la exoarmadura. Coma imatge aproximada, el jugador que feia de tècnic era una persona molt alta, vestida amb una cuirassa negre, un casc als més pur estil appleseed, peus de Mazinger Z i unes pinces a les mans inspirades en el robot grua del final d'Aliens el retorn. La veritat és que imposava.

Alguns PJs arreglant el portal

Després es va formar l'equip de set persones que passaria pel portal. Si no recordo malament es tractava de : l'únic que sabia com funcionava la porta (per allò de poder tornar després), un metge francès (perquè el personatge que sap usar la porta patia del cor), un parell de militars, la sots-directora, l'aspirant de la guàrdia vaticana i una lingüista. Varen tornar a activar a la porta i, just en travessar-la, una de les parets laterals (que era un separador de paper) es trenca i apareix el monstre final: la reina alienígena.

La lluita final va consistir en un cos a cos entre el mecànic vestit amb la exoarmadura i la reina alienígena mentre la resta dels que s'havien quedat fora disparaven sense parar a l'enemic. La reina consistia en un PNJ que carregava a l'esquena una pròtesis plena de braços, tentacles i, per suposat, una llarga cua acabada en un punxó (tot d'espuma pintada amb làtex, lògicament). Un cop morta la reina, el Màster els informa que la exoarmadura està a punt d'explotar i que tenen pocs segons per treure-se-la al mecànic. El final èpic el va protagonitzar un dels PJs quan va llençar la cuirassa pels aires, que va anar a petar al costat del portal senyalant així el final de la història.

Els 7 elegits per traspassar el portal

Tots el llums de la sala es van encendre entre aplaudiments i ovacions. Després de la foto de grup dels que havia passat pel portal, els màsters van pujar a l'escenari de la sala d'actes i van donar les gràcies a tots els participant tot acomiadant-se amb un "fins el pròxim Phase Zero". Després, tots vàrem ajudar a recollir les habitacions. Eren pràcticament les 7 del matí, així que tots junts vàrem anar a esmorzar.

Que lluny queden els prejudicis ara que he viscut un rol en viu de prop. En realitat es tracta d'una activitat de grup molt ben organitzada i planificada. Ja voldrien molts actors disposar d'un entorn per improvisar com el que he vist aquesta nit. He passat una nit francament divertida que espero poder repetir en el futur i, el que es més important, sense necessitat de prendre ni una gota d'alcohol i tornant a casa sense fer pudor a fum.

10 comentaris:

Elnibal ha dit...

Voldria felicitar a l'autor d'aquest article per la seva impresionant assimilació de tot el que va ocorrer el dia de la partida, realment un traball excepcional y estic segur que tots els que varem participar-hi podrem trecordar grans moments mentre el llegim.

Una forta abrassada

Hiro Matsuda.
Director del Projecte "MON"

Ferran Recio Calderó ha dit...

Gràcies a tu i a tots els heu tingut la paciència de posar comentaris durant les 6 llargues entregues.

En un primer moment vaig plantejar-me resumir-lo fins a un únic post (per allò de no fer-me pesat). Però finalment he decidit que, per respecte a les 30 persones que em van aguantar com a espectador, valia la pena penjar "la versió del director".

kemador ha dit...

Comento al post 6, perquè vegis que m'ho he llegit tot.
Company, un anàlisi meravellosa i que m'omple d'orgull. Una persona intel·ligent i assenyada reconeix la salut i diversió d'un ReV ben planejat i entès.
Encoratjo a tothom que mai no ho ha provat, a que participi en un ReV. La creativitat i la diversió son els trets fonamentals d'un ReV. Si no t'agrada el TOMATE, el ReV fa per tu!! (ho pots fer servir com a tagline).
I això Ferran, va sobretot per tu. Vull veure't participar en el pròxim ReV de Phase Zero!

Takeshi Ogami
Cap de Seguretat de la Secció X.

Banryu ha dit...

Realmente impresionant ^__^
Jo no vaig tenir el gust de participar en aquesta partida, pero la genialidad de l'autor en l'escriptura d'aquest article ha fet que practicamente oh visques como si hi hagués estat.
Nomes cal afegir que espero que segueixis aquest camí desmitificador dels jocs de rol, tots t'ho agrairem ^__^

Tango ha dit...

Enhorabona,

Desde l'organització et felicito pel teu multi-post.

Es veritablement gratificant (i de fet l'unic que compensa tant d'esforç, treball i hores de son perdudes) rebre 'feed-backs' com aquests de gent que ha gaudit del teu 'espectacle' (no es res més que aixó: Teatre d'improvisatció + Joc)

La satisfacció es doble si ve d'algú absolutament alié, que observa (afortunadament sense prejudicis) quelcom per primera vegada.

Et felicitido donçs 'periodísticament' per la teva objectivitat i documentació.
També 'literariament' per la crónica tan interesant de la partida.
A més, has entès perfectament tota la trama i el grandiós argument preparat per l'event pel meu 'creatiu' i 'profesional' germà (enhorabona Dani).

Com a 'plus' m'alegro molt del teu punt de vista sobre els Revs y sobre Phase-Zero. T'haguès felicitat igualment si, després de la teva objectivitat haguesis pensat una altra cosa diferent, peró m'en alegro molt que t'agradi.

No ho dubtis, si vols disposar de un entorn ideal per explotar la teva vesant artística y d'interpretació, estás convidat al proper Phase-Zero.

Gràcies.
Tango .:. Aplicaciones Electrónicas Phase-Zero)
(A.K.A Hirano San - Formador del proceso de Selección en 3.0)

Ferran Recio Calderó ha dit...

No sé que dir. Només puc donar-vos les gràcies pel caliu que he rebut. La veritat és que les autèntiques felicitacions se les mereixen els organitzadors.

Responent a en Kemador i a en Tango, de moment no disposo de temps suficient per preparar com déu mana un REV (a part que les meves capacitats interpretatives s'acosten a les d'una pedra, o a les d'en Richard Gere que són per l'estil). Però no deixaré passar l'oportunitat d'assistir com a espectador en el futur.

mothm4n ha dit...

Bones,

nomes era per donar les gràcies al creador del article que esta molt molt b.
A part només dirte que he posat a tafanejar (www.latafanera.com) la noticia (un meneame catala com segurament saps ^^) habeure si puja vots i es publica.

felicitats i salutacions!

mothm4n
formador generico nº1 (el rallador de las teorias!! xD)

Sybaria ha dit...

T'ha quedat un macroarticle genial.
Ja saps la meva opinió des de el primer moment i la mantinc ara al final també, és objectiu, bé documentat i molt bé escrit. Coincideixo amb la resta de opinions que t'han deixat.
Moltes felicitats!!

Ryu, PNJ ha dit...

Un treball excel·lent. Des de que m'ho van dir, he intentat llegir l'article, peró, no ha estat possible fins avuí. Cada paraula que llegía, em feia recordar, els al·lucinants moments, que vaig passar a la partida con a PNJ, per cert, la persona, que habia agafat la font d' energía alternativa, sense cap mena de precaució, y d' acabar desfet, vaig ser jo. Peró mes lluny d'enfadar-me, vaig riure. El errors, passen, y nungú no es perfecte, ni tan sols un PNJ. Moltes felicitats, un altre cop, per escriure, un text, tan refotudament bo.

Akatsuki ha dit...

Fins avui no he pogut acabar de llegir les conclusions del macroarticle, i em volia esperar a fer-ho per comentar. No sé què dir que no t'hagi dit en persona, però m'alegro moltíssim de veure lo bé que ha quedat l'article i la genial acollida que ha tingut (i que segueix tenint).

Em va fer moltíssima il·lusió poder compartir amb tu el que és un ReV, i més encara un de tan ben organitzat com Phase Zero, i que, a sobre, t'ho passessis bé i tot, malgrat no participar-hi directament. Espero que no trigui tant en repetir-se :P


Ayumi Hamasaki (Aka) - Sots-directora de la secció X