Resum del primer cap de setmana del Festival (part 3)

Mentre s'acaba el segon cap de setmana del Festival i no paro de veure pel·lícules, continuo amb les crítiques del primer cap de setmana.

Yûrei vs. uchûjin 03 (Ghost vs. Alien) (2008)

Sinopsi

Cap sinopsi podria fer justícia a aquestes dues històries inconnexes d'alienígenes contra fantasmes tradicionals japonesos.

Crítica

El film és obra de dos directors: per un costat el de les mil versions de The grudge i per l'altre en Keisuke Toyoshima (que no conec de res). Els dos van decidir passar-s'ho bé i crear un petita saga de curts que va tenir força èxit. Arrel d'això van acabar rodant dos migmetratges més que són els que conformen Ghost vs. Alien.

El resultat és una autèntica sèrie Z on el menys important és l'argument i que farà passar una bona estona si sou prou gent, amb prou cervesa i amb suficients nachos amb formatge com per riure de les incoherències.

Estampa #9

Sukai Kurora (The Sky Crawlers) (2008)

Sinopsi

Al món del futur, la pau mundial se sustenta sobre un guerra televisada entre dues grans corporacions. En aquesta guerra sense sentit, els soldats són els Kildrens, humans maleïts amb el do de l'eterna joventut.

Crítica

La millor manera de definir la pel·lícula és: una altre peli d'en Mamoru Oshii. Una gran idea, un gran pressupost, un genial equip d'animadors i un director més interessat en rebre bones crítiques als festivals que no pas en agradar al públic.

De nou les màximes de la filmografia del director: la rutina del Sistema com a mitjà per eliminar la individualitat, la carència d'ideals que ens aïlla dels demés, la negació de la pròpia humanitat dels protagonistes. Tot, sota una atmosfera opressiva plena de plans gairebé estàtics, quatre diàlegs inacabats i, per sort, amenitzada amb unes excel·lents batalles arèries.

A nivell tècnic l'animació està molt treballada, personatges gairebé sense degradats i de línia molt marcada es combinen amb escenes aèries en 3D tan realistes que sembla que s'hagin barrejat rodets de dues pel·lícules. En realitat, però, la simplicitat del dibuix és un recurs per tal d'intercalar fàcilment animació tradicional i les rotoscòpies que abunden durant el metratge.

Com sol passar-me amb totes les pel·lícules que he vist del director (i ja en van unes quantes), en acabar The Sky Crawlers penso que hagués sigut una gran obra amb mitja hora menys. I és que, si mai el senyor Oshii es deixés influenciar per algun compatriota com el gran Satoshi Kon (Perfect Blue (1998), Tokyo Godfathers (2003), Millenium Actress (2001)...), seria recordat com un dels grans del gènere.

Estampa #10

Chugyeogja (The Chaser) (2008)

Sinopsi

Joong-ho és un antic detectiu en hores baixes que treballa com a proxeneta. Durant el últims mesos li han desaparegut moltes noies i decideix investigar-ho.

Crítica

Ja comença a ser habitual veure als festivals i cinemes grans pel·lícules sud coreanes que agraden tant als crítics com al públic: Old Boy (2003), The host (2006), Sympathy for Lady Vengeance (2005)... i The Chaser no n'és una excepció.

L'opera prima del director és un film tècnicament impecable on es mostra sempre allò que cal veure al ritme que cal veure-ho, molt en la línia del que ja ens tenen acostumats directors com en Chan-wook Park (Old Boy) o en Joon-ho Bong (The Host).

A nivell interpretatiu cal destacar el protagonista, en Yum-seok Kim (que no l'havia sentit mai però que ha fet una pel·lícula que es diu "Bésame mucho"). En un principi el personatge és un pèl distant, però a mida que transcorre l'argument va agafant caliu i acabant absorbint l'espectador.

Un gran thriller que s'allunya dels tòpics i demostra, un cop més, que a la nova fornada de directors sud coreans els queda molt per dir.

Resum del primer cap de setmana del Festival (part 2)

Repo! The genetic opera (2008)

Sinopsi

En un futur proper una epidèmia que provoca la fallada dels òrgans interns amenaça la humanitat. Per solucionar-ho, l'empresa Geneco ofereix òrgans de reemplaç que poden ser pagats a plaços. Anys després, els pacients que no poden pagar són atacats pel Repoman, qui s'encarrega de retorna l'òrgan a Geneco.

Crítica

Independentment del pollastre que va armar la paranoica distribuïdora Buenavista Internacional, la veritat és que la pel·lícula em va agradar molt.

De bones a primeres, pensar en un musical dirigit pel director de Saw 2, 3 i 4 i on surt la mediàtica Paris Hilton no és una idea gaire atraient, per sort als pocs minuts ja es veu que la cosa no és el que sembla. El film segueix una estructura clàssica de musical en 3 actes, però amb molta guitarra elèctrica, estètica gòtica, gore i humor negre.

Destaquen especialment les actuacions de l'Anthony Head (Buffy the vampire slayer) com a repoman, la Alexa Vega (Spy kids) com a Shilo i la Sara Brightman (si no saps qui és, fes una mica de Google millor) com a Blind Mag, però també la del relativament desconegut Terrance Zdunich, que protagonitza algunes de les millors cançons de la pel·lícula.

A nivell de direcció presenta molt bon ritme, tant gràcies a la música com pels segments en mode còmic, que funcionen a la perfecció amb l'estètica gòtica-pop del film.

Probablement la pel·lícula tindrà força menys èxit del que esperen els productors, però arribarà fàcilment a la categoria de cinta de culte... encara que surti la Paris Hilton.

Estampa #7

Fear Itself: new year's day (2008)

Sinopsi

És el dia de cap d’any i la jove Helen afronta un panorama molt més desolador que la ressaca.Inexplicablement, els morts ataquen els vius i el caos impera als carrers.

Crítica

Per aquest nou capítol de Fear Itself, el director de Repo! The genetic opera (2008) va optar per una direcció típica de la sèrie B per televisió que, en alguns moments, es fa pesada i tot.

Per sort, la història en si està força entretinguda gràcies als constants flashbacks que traslladen a l'espectador a la nit abans de la crisi. De fet, l'únic problema del migmetratge és la direcció de les escenes de por, que acaben fent-se una mica repetitives.

Amb tot, el resultat final recorda més a Tales from the crypt que a un Masters of horror.

Estamps #8

Arbeit Für Alle (Full Employement) (2008)

Sinopsi

És un curtmetratge on qualsevol sinopsi malmetria el visionat. A veure si algú el penjar al tub i puc posar-lo perquè el veieu.

Crítica

Genial, un curt 100% Festival de Sitges. Amb format de fals reportatge el curt captiva des del primer moment.

Una petita gran obra molt ben calibrada, pensada segon a segon i que no s'oblida ni d'homenatjar als clàssics del gènere ni de fer crítica social. A veure si amb aquest curt alguna productora es fixa en els seus directors, prometen molt.

Resum del primer cap de setmana del Festival (part 1)

Després d'un intens cap de setmana al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges 2008, poso una petita crítica de les pel·lícules que he vist, en ordre de visionat:

Able (2008)

Sinopsi

Un virus que paralitza el cos humà s'ha estès per tot Berlín. Mentrestant, els pocs que no han resultat infectats sobreviuen com poden esperant una ajuda que no arriba.

Crítica

Després de veure el film em vaig sentir com si hagués vist un capítol de farciment d'una sèrie més llarga. El film evita en tot moment presentar-te els personatges, així que no entens perquè actuen com actuen ni és possible captar la suposada angoixa que senten.

El fet que l'argument tampoc vagi enlloc no ajuda massa. Comença amb tot Berlín ja infectat i, lluny d'evolucionar, perd el temps ensenyant-te què fan personatges aleatoris, sense pràcticament relació entre ells. De fet, la majoria dels diàlegs estan destinats a induir, amb molt poca traça, una sensació opressiva a l'espectador.

Per arrodonir la cinta, els dos girs argumentals (un d'ells el que dóna nom al film) no generen el més mínim impacte, perquè d'un personatge que no en saps res tampoc n'esperes res.

Amb tot, una pel·lícula destinada a rebre bones crítiques als festivals (pel famós efecte vestit nou de l'emperador) però que deixarà indiferent en general.

Estampa #5

Splinter (2008)

Sinopsi

El dia del seu aniversari, una parella de joves és agafada com a hostatge per dos delinqüents fugitius per tal que els portin a Mèxic. Pel camí es paren en una gasolinera, el que no saben és que allà els espera una criatura que convertirà la parada en el seu pitjor malson.

Crítica

Després de veure Able, aquest producte de sèrie B em va entrar fenomenal. Cal destacar la qualitat dels diàlegs, que aconsegueixen que un argument tant trillat com aquest passi sense fer-se pesat ni per un moment. Fins i tot en alguns moments comptats, els diàlegs recorden a la genial Severance (2006) (aquí titolada "desmembrados").

Potser el pitjor de la pel·lícula són les escenes d'acció, on el director va preferir marejar els espectadors abans que es veiés que, en el fons, és una sèrie B de baix pressupost.

Fear Itself: Spooked (2008)

Sinopsi

En Harry Seigal treballa com a investigador privat des que fa anys el van fer fora de la policia per haver matat un sospitós en un interrrogatori. El que ell no sap és que el seu nou cas li farà reviure el passat.

Crítica

Com era d'esperar, el canvi de nom de la sèrie Masters of Horror a Fear Itself, no ha afectat a la qualitat dels migmetratges i, el que és més important, n'ha deixat intacte l'esperit.

El director, Brad Anderson (el maquinista (2004) i transsiverian (2008)) torna a demostrar que sap fer cine que funciona, sense pretensions ni complicacions tècniques. Una direcció molt subtil i correcte, que en cap moment et distreu de l'argument i que mostra allò que cal veure.

Igual que la direcció, la història flueix perfectament, sense perdre el ritme però sense sorpreses. El film sap molt bé el que vol; entretenir. I ho fa perfectament.

Estampa #6

NOTA: aquest article pertany a l'especial Festival de Cinema Fantàstic de Sitges 2008.