Resum del primer cap de setmana del Festival (part 1)

Després d'un intens cap de setmana al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges 2008, poso una petita crítica de les pel·lícules que he vist, en ordre de visionat:

Able (2008)

Sinopsi

Un virus que paralitza el cos humà s'ha estès per tot Berlín. Mentrestant, els pocs que no han resultat infectats sobreviuen com poden esperant una ajuda que no arriba.

Crítica

Després de veure el film em vaig sentir com si hagués vist un capítol de farciment d'una sèrie més llarga. El film evita en tot moment presentar-te els personatges, així que no entens perquè actuen com actuen ni és possible captar la suposada angoixa que senten.

El fet que l'argument tampoc vagi enlloc no ajuda massa. Comença amb tot Berlín ja infectat i, lluny d'evolucionar, perd el temps ensenyant-te què fan personatges aleatoris, sense pràcticament relació entre ells. De fet, la majoria dels diàlegs estan destinats a induir, amb molt poca traça, una sensació opressiva a l'espectador.

Per arrodonir la cinta, els dos girs argumentals (un d'ells el que dóna nom al film) no generen el més mínim impacte, perquè d'un personatge que no en saps res tampoc n'esperes res.

Amb tot, una pel·lícula destinada a rebre bones crítiques als festivals (pel famós efecte vestit nou de l'emperador) però que deixarà indiferent en general.

Estampa #5

Splinter (2008)

Sinopsi

El dia del seu aniversari, una parella de joves és agafada com a hostatge per dos delinqüents fugitius per tal que els portin a Mèxic. Pel camí es paren en una gasolinera, el que no saben és que allà els espera una criatura que convertirà la parada en el seu pitjor malson.

Crítica

Després de veure Able, aquest producte de sèrie B em va entrar fenomenal. Cal destacar la qualitat dels diàlegs, que aconsegueixen que un argument tant trillat com aquest passi sense fer-se pesat ni per un moment. Fins i tot en alguns moments comptats, els diàlegs recorden a la genial Severance (2006) (aquí titolada "desmembrados").

Potser el pitjor de la pel·lícula són les escenes d'acció, on el director va preferir marejar els espectadors abans que es veiés que, en el fons, és una sèrie B de baix pressupost.

Fear Itself: Spooked (2008)

Sinopsi

En Harry Seigal treballa com a investigador privat des que fa anys el van fer fora de la policia per haver matat un sospitós en un interrrogatori. El que ell no sap és que el seu nou cas li farà reviure el passat.

Crítica

Com era d'esperar, el canvi de nom de la sèrie Masters of Horror a Fear Itself, no ha afectat a la qualitat dels migmetratges i, el que és més important, n'ha deixat intacte l'esperit.

El director, Brad Anderson (el maquinista (2004) i transsiverian (2008)) torna a demostrar que sap fer cine que funciona, sense pretensions ni complicacions tècniques. Una direcció molt subtil i correcte, que en cap moment et distreu de l'argument i que mostra allò que cal veure.

Igual que la direcció, la història flueix perfectament, sense perdre el ritme però sense sorpreses. El film sap molt bé el que vol; entretenir. I ho fa perfectament.

Estampa #6

NOTA: aquest article pertany a l'especial Festival de Cinema Fantàstic de Sitges 2008.