Resum del primer cap de setmana del Festival (part 2)

Repo! The genetic opera (2008)

Sinopsi

En un futur proper una epidèmia que provoca la fallada dels òrgans interns amenaça la humanitat. Per solucionar-ho, l'empresa Geneco ofereix òrgans de reemplaç que poden ser pagats a plaços. Anys després, els pacients que no poden pagar són atacats pel Repoman, qui s'encarrega de retorna l'òrgan a Geneco.

Crítica

Independentment del pollastre que va armar la paranoica distribuïdora Buenavista Internacional, la veritat és que la pel·lícula em va agradar molt.

De bones a primeres, pensar en un musical dirigit pel director de Saw 2, 3 i 4 i on surt la mediàtica Paris Hilton no és una idea gaire atraient, per sort als pocs minuts ja es veu que la cosa no és el que sembla. El film segueix una estructura clàssica de musical en 3 actes, però amb molta guitarra elèctrica, estètica gòtica, gore i humor negre.

Destaquen especialment les actuacions de l'Anthony Head (Buffy the vampire slayer) com a repoman, la Alexa Vega (Spy kids) com a Shilo i la Sara Brightman (si no saps qui és, fes una mica de Google millor) com a Blind Mag, però també la del relativament desconegut Terrance Zdunich, que protagonitza algunes de les millors cançons de la pel·lícula.

A nivell de direcció presenta molt bon ritme, tant gràcies a la música com pels segments en mode còmic, que funcionen a la perfecció amb l'estètica gòtica-pop del film.

Probablement la pel·lícula tindrà força menys èxit del que esperen els productors, però arribarà fàcilment a la categoria de cinta de culte... encara que surti la Paris Hilton.

Estampa #7

Fear Itself: new year's day (2008)

Sinopsi

És el dia de cap d’any i la jove Helen afronta un panorama molt més desolador que la ressaca.Inexplicablement, els morts ataquen els vius i el caos impera als carrers.

Crítica

Per aquest nou capítol de Fear Itself, el director de Repo! The genetic opera (2008) va optar per una direcció típica de la sèrie B per televisió que, en alguns moments, es fa pesada i tot.

Per sort, la història en si està força entretinguda gràcies als constants flashbacks que traslladen a l'espectador a la nit abans de la crisi. De fet, l'únic problema del migmetratge és la direcció de les escenes de por, que acaben fent-se una mica repetitives.

Amb tot, el resultat final recorda més a Tales from the crypt que a un Masters of horror.

Estamps #8

Arbeit Für Alle (Full Employement) (2008)

Sinopsi

És un curtmetratge on qualsevol sinopsi malmetria el visionat. A veure si algú el penjar al tub i puc posar-lo perquè el veieu.

Crítica

Genial, un curt 100% Festival de Sitges. Amb format de fals reportatge el curt captiva des del primer moment.

Una petita gran obra molt ben calibrada, pensada segon a segon i que no s'oblida ni d'homenatjar als clàssics del gènere ni de fer crítica social. A veure si amb aquest curt alguna productora es fixa en els seus directors, prometen molt.