Resum del primer cap de setmana del Festival (part 3)

Mentre s'acaba el segon cap de setmana del Festival i no paro de veure pel·lícules, continuo amb les crítiques del primer cap de setmana.

Yûrei vs. uchûjin 03 (Ghost vs. Alien) (2008)

Sinopsi

Cap sinopsi podria fer justícia a aquestes dues històries inconnexes d'alienígenes contra fantasmes tradicionals japonesos.

Crítica

El film és obra de dos directors: per un costat el de les mil versions de The grudge i per l'altre en Keisuke Toyoshima (que no conec de res). Els dos van decidir passar-s'ho bé i crear un petita saga de curts que va tenir força èxit. Arrel d'això van acabar rodant dos migmetratges més que són els que conformen Ghost vs. Alien.

El resultat és una autèntica sèrie Z on el menys important és l'argument i que farà passar una bona estona si sou prou gent, amb prou cervesa i amb suficients nachos amb formatge com per riure de les incoherències.

Estampa #9

Sukai Kurora (The Sky Crawlers) (2008)

Sinopsi

Al món del futur, la pau mundial se sustenta sobre un guerra televisada entre dues grans corporacions. En aquesta guerra sense sentit, els soldats són els Kildrens, humans maleïts amb el do de l'eterna joventut.

Crítica

La millor manera de definir la pel·lícula és: una altre peli d'en Mamoru Oshii. Una gran idea, un gran pressupost, un genial equip d'animadors i un director més interessat en rebre bones crítiques als festivals que no pas en agradar al públic.

De nou les màximes de la filmografia del director: la rutina del Sistema com a mitjà per eliminar la individualitat, la carència d'ideals que ens aïlla dels demés, la negació de la pròpia humanitat dels protagonistes. Tot, sota una atmosfera opressiva plena de plans gairebé estàtics, quatre diàlegs inacabats i, per sort, amenitzada amb unes excel·lents batalles arèries.

A nivell tècnic l'animació està molt treballada, personatges gairebé sense degradats i de línia molt marcada es combinen amb escenes aèries en 3D tan realistes que sembla que s'hagin barrejat rodets de dues pel·lícules. En realitat, però, la simplicitat del dibuix és un recurs per tal d'intercalar fàcilment animació tradicional i les rotoscòpies que abunden durant el metratge.

Com sol passar-me amb totes les pel·lícules que he vist del director (i ja en van unes quantes), en acabar The Sky Crawlers penso que hagués sigut una gran obra amb mitja hora menys. I és que, si mai el senyor Oshii es deixés influenciar per algun compatriota com el gran Satoshi Kon (Perfect Blue (1998), Tokyo Godfathers (2003), Millenium Actress (2001)...), seria recordat com un dels grans del gènere.

Estampa #10

Chugyeogja (The Chaser) (2008)

Sinopsi

Joong-ho és un antic detectiu en hores baixes que treballa com a proxeneta. Durant el últims mesos li han desaparegut moltes noies i decideix investigar-ho.

Crítica

Ja comença a ser habitual veure als festivals i cinemes grans pel·lícules sud coreanes que agraden tant als crítics com al públic: Old Boy (2003), The host (2006), Sympathy for Lady Vengeance (2005)... i The Chaser no n'és una excepció.

L'opera prima del director és un film tècnicament impecable on es mostra sempre allò que cal veure al ritme que cal veure-ho, molt en la línia del que ja ens tenen acostumats directors com en Chan-wook Park (Old Boy) o en Joon-ho Bong (The Host).

A nivell interpretatiu cal destacar el protagonista, en Yum-seok Kim (que no l'havia sentit mai però que ha fet una pel·lícula que es diu "Bésame mucho"). En un principi el personatge és un pèl distant, però a mida que transcorre l'argument va agafant caliu i acabant absorbint l'espectador.

Un gran thriller que s'allunya dels tòpics i demostra, un cop més, que a la nova fornada de directors sud coreans els queda molt per dir.