November

November (2017)

Sinopsi

En una comunitat de l'Estònia pagana, la població ha de lluitar contra el fred, però també conviure amb homes-llop, amb una plaga i amb els esperits. Res no és tabú, i la gent està disposada a vendre's l'ànima a unes estranyes criatures de metall i fusta, anomenades kratts. En aquest context trobem Liina, que ha decidit recuperar el seu estimat Hans costi el que costi, encara que calgui recórrer a la màgia negra.

Crítica

Encara que sembli mentida, la sinopsi explicada a d'alt no només és correcte, sinó que és terriblement acurada. Absolutament tots els elements descrits (homes-llop, la plaga, esperits, els kratts, la màgia...) apareixen durant la pel·lícula de la forma més inesperada i, alhora, més bonica possible. Surrealista i poètica fins a l'extrem, November porta el realisme màgic al món bàltic. Desconec com és el llibre original en el que està basada però la història té un magnetisme molt peculiar. Per moments dóna la sensació que no sap on va però lentament tot va quadrant i, al final, un té la sensació d'haver viscut un bocí d'una món molt més complex.

Filmada en blanc i negre, la cinta fa gala d'una fotografia impecable. El preciosisme amb el que està filmat fa que molts cop et quedis embadalit per la composició i la intenció de cada escena. El seu director, Rainer Sarnet, és perfectament conscient d'aquest fet i ho aprofita per deixar temps a l'espectador perquè ho pugui pair. Per desgracia, aquesta gran virtut és també el seu gran defecte ja que Sarnet abusa massa d'aquest recurs i la pel·lícula acaba per ser terriblement lenta. Malgrat que he de reconèixer que vaig gaudir molt el visionat, tinc clar que és una pel·lícula que no tornaré a veure i que no recomanaria a gent que no estigui acostumada a veure cinema contemplatiu.

No puc acabar sense parlar de la seqüència inicial, que és una de les més originals i captivadores que he vist en molts anys. Sense cap diàleg i amb una participació completament decorativa del actors, la pel·lícula aconsegueix sorprendre mitjançant el misteri, la diversió i fins i tot l'emoció.

El millor: si es supera la seva lentitud, la pel·lícula ens explica una bona història, en un món molt imaginatiu i amb una fotografia excel·lent.

El pitjor: és massa lenta i molts cops es perd en la seva estranyesa

El detall: em va fer molta gràcia tornar a veure al peculiar actor Dieter Laser (conegut per interpretar al científic viog de The Human Centipede (2009))