Fireworks, Should We See It From The Side Or The Bottom?
Uchiage hanabi, shita kara miru ka? Yoko kara miru ka? (2017)
Sinopsi
Nazuna està trista perquè l’obliguen a canviar d’escola. La nena planeja fugir amb el seu company Norimichi, però la seva mare els enganxa i se l’emporta arrossegant-la cap a casa. Tot es podria haver acabat aquí, però la troballa d’una misteriosa esfera lluminosa obre un portal en el temps, fent possible que la història tingui un altre final... Un dels títols emblemàtics de Shunji Iwai coneix ara una adaptació animada.
Crítica
Aquesta pel·lícula venia de la ma de dos directors amb un bon currículum artístic; Akiyuki Shimbô fou el director de la sèrie de culte Madoka Magica (2011) i Nobuyuki Takeuchi havia treballat prèviament com a animador de l'estudi Ghibli. Amb aquests referents, un esperaria que aquesta Fireworks tingués, com a mínim, una bona animació i cura alhora d'explicar la història. Per desgràcia la realitat és que, un cop superada la introducció, queda molt clar que la cinta no és més que un producte alimentari sorgir a la ombra de l'immens èxit que va tenir Your Name (2016).
Val a dir que no tota la culpa la tenen els directors. La història fa aigües des del primer moment i els personatges són els més peixos bullits que he vist des de fa molt. La gràcia del noi vergonyós que no sap com parlar a les noies fa gràcia durant uns minuts però acaba per fer-se insuportable i, el pitjor de tot, completament injustificat. Els diàlegs són pobres i el component fantàstic s'aprofita única i exclusivament per allargar innecessàriament el film i fer-lo repetitiu.
Aquesta Fireworks és un clar exemple de com esgarrar una història de primer amor i pas a l'adolescència. Buida i nyonya en extrem, és nota que ni l'equip d'animació no creia gaire el producte final ja que, malgrat que es nota que s'han invertit diners en fer-la, el 3D i l'animació tradicional estan mesclats de forma tant barroera que molts cops sembla que estiguis veient una sèrie per comptes d'una producció cinematogràfica. Les úniques excepcions són les escenes de la piscina i mar, on es nota que tenien moltes ganes de lluir-se.
Val a dir que no tota la culpa la tenen els directors. La història fa aigües des del primer moment i els personatges són els més peixos bullits que he vist des de fa molt. La gràcia del noi vergonyós que no sap com parlar a les noies fa gràcia durant uns minuts però acaba per fer-se insuportable i, el pitjor de tot, completament injustificat. Els diàlegs són pobres i el component fantàstic s'aprofita única i exclusivament per allargar innecessàriament el film i fer-lo repetitiu.
Aquesta Fireworks és un clar exemple de com esgarrar una història de primer amor i pas a l'adolescència. Buida i nyonya en extrem, és nota que ni l'equip d'animació no creia gaire el producte final ja que, malgrat que es nota que s'han invertit diners en fer-la, el 3D i l'animació tradicional estan mesclats de forma tant barroera que molts cops sembla que estiguis veient una sèrie per comptes d'una producció cinematogràfica. Les úniques excepcions són les escenes de la piscina i mar, on es nota que tenien moltes ganes de lluir-se.
El millor: les escenes de natació a la piscina estan molt ben animades
El pitjor: no val la pena perdre el temps
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada