Sitges 2016: Terraformars

Terraformars (2016)

Sinopsi

Al segle XXI, la humanitat va decidir començar el procés de terraformació de Mart, i s’hi va enviar una nau amb molsa i paneroles perquè generessin una atmosfera adequada. 500 anys més tard, un grup de persones és enviat al planeta vermell amb l’objectiu d’exterminar les paneroles. El problema és que aquestes han evolucionat.

Crítica

Basada en un dels manga i anime d'èxit del moment, estem davant de la nova pel·lícula en pilot automàtic de Miike. Sense destacar per cap apartat concret, el prolífic director aconsegueix de nou que li produeixin una cinta cara, plena d'efectes especials i maquillatges estrambòtics, on fa el que li dona la gana. Com a norma general, aquesta recepta sol produir autèntics esperpents com Yakuza Apocalypse (2015) i, molt de tant en tant, alguna cosa potable com aquesta Terraformars.

No és que sigui la bomba, però com a mínim només està lleugerament allargada i té un argument tancat (gràcies al guió de Katsuki Nakashima). Els personatges són simples caricatures al servei d'una història plena d'acció, però com a mínim fan passar una bona estona si aconsegueixes no pensar en l'absurditat que està explicant. A més, quan comença la masacre ja no para i el conjunt és consistent durant tot el metratge, sense canvis d'estil ni de ritme.

Bàsicament, no és ni el més vergonyós del director, ni el més destacable. Un simple entreteniment inocuo, una mica allargat, però sense fer-se pesat.

El millor: la història està pensada, planificada i ben adaptada, cosa que ja de per si és sorprenent venint de Miike

El pitjor: lés massa llarga pel que explica