Sitges 2016: The Handmaiden

The Handmaiden (Ah-ga-ssi) (2016)

Sinopsi

Carterista professional, Sook-hee accepta un macabre encàrrec: convertir-se en la criada d’una dama i robar-li l’herència. Tanmateix, el pla es veurà alterat quan les dues joves comencin a sentir-se atretes l’una per l’altra.

Crítica

Encara que estava renyit, enguany The Handmaiden ha acabat per aconseguir merescudament el premi del públic. Com sol ser habitual en les pel·lícules d'en Park Chan-Wook, la cinta és una filigrana tècnica i emocional. La cinta presenta, amb una posta en escena impecable, una història aparentment senzilla que, mitjançant l'efecte Rashomon, es torna cada cop més complexe i plena de matisos.

Tot i això, el pausat thriller eròtic que és The Handmaiden no està except de polèmica. Així com en d'altres festivals se'l va tatxar de masclista, la opinió general a Sitges va ser que era una gran reivindicació feminista. I és que, realment, el guió passeja amb gràcia per la fina línia de l'erotisme i el sadisme, quedant-se un incòmode terreny ambigu que no deixa indiferent.

Enganyosa i tramposa com ella sola, la història dividida en tres actes juga amb l'espectador i el fa anar en tot moment per on vol. Això que podria ser un defecte en d'altres produccions, es converteix aquí en un dels plats forts, fins al punt que en certs moments sembla que ni els personatges siguin els mateixos un cop canvia el punt de vista.

El millor: és una gran pel·lícula

El pitjor: en el fons és força tramposa, malgrat que està justifica per l'efecte dramàtic que genera