Sitges 2016: Attack of the Lederhosenzombies

Attack of the Lederhosenzombies (2016)

Sinopsi

Professional de l’snowboard, Steve es perd a la muntanya després d’una ficada de pota. L’acompanyen la seva xicota, Branka, i un company. Quan finalment aconsegueixen refugiar-se en una taberna on se celebra una festa, esclata una epidèmia de zombis i de fauna mutant.

Crítica

Aquesta pel·lícula comet el pitjor error que pot cometre una peli gore: creure's més graciosa del que és. Encara que no ho sembli, quan estem parlant de gore les formes ho són tot. Si et passes de pretensiós, el producte serà immirable; si et passes de còmic, el resultat serà de vergonya aliena. En aquesta cas, el director Dominik Hatrl creu que,  per mostrar una mica d'intestins, el públic li riurà totes les gràcies. I no és el cas.

Només cal veure quinze minuts per entendre que la pel·lícula no arribarà enlloc. En aquest curt espai de temps, les sobreactuacions més o menys cargants es converteixen ràpidament en pallassades ridícules. Quan el gore comença a fer aparició, queda molt clar que no saben que fer amb ell. Molts zombis destrossats de mil maneres si, però totes elles molt iguals i repetitives. Per no parlar de l'argument, que queda complement aturat a la que apareixen els zombis.

La única virtut de Attack of the Lederhosenzombies és demostrar que no tothom pot fer bon cinema gore i que noms com Sam Raimi, Peter Jackson o Stuard Gordon no es van fer coneguts per casualitat.

El millor: a nivell tècnic no està mal resolta

El pitjor: provoca vergonya aliena