dimarts, 18 d’octubre del 2016

Sitges 2016: Miruthan

Miruthan (2016)

Sinopsi

Un virus converteix els humans en bèsties, sense sentiments i amb una fam ferotge. Karthik, un policia, descobreix que la seva germana petita ha desaparegut i es llança a cercar-la, mentre uns científics intenten trobar un antídot per a la plaga.

Crítica

S'ha de reconèixer que la primera pel·lícula de zombis en tàmil és tota una experiència. Actuacions impossibles, cançons fora de lloc i una mescla de gèneres sense treva conformen una cinta molt diferent al que estem acostumats. A primera vista, és fàcil veure molt de Evil Dead (1981) en la manera de filmar, però reconec que, possiblement, es tractin més aviat de simples clixés de Bollywood amb els que no estic versat.

Centrant-se totalment en una exagerada i ridícula història d'amor impossible, la primera part és tot un espectacle digne de menció que explota tot allò que s'espera d'una pel·lícula de bollywood. Per desgràcia, durant la segona part l'argument deixa de ser tant dispers i es centra en l'acció que, per molt exagerada que sigui, no arriba a entretenir tant com podria. A més, el final sobtat no ajuda a sortir amb un bon regust de la sala.

M'agradaria pensat que si preguntéssim a algú de la Índia la seva opinió seria contraria a la meva i veuria a la primera part una cinta convencional i a la segona una innovadora pel·lícula de zombis. Tot i això, des d'un punt de vista occidental Miruthan és una cinta amb un bon inici que es va desinflant minut a minut.

El millor: la primera part té un inici molt potent, presentant ple de trames absurdes una rere l'altre d'una forma a la que no solem estar acostumats

El pitjor: a la segona part es desinfla molt.