Sitges 2016: Revengeance

Revengeance (2016)

Sinopsi

Rod és un caça-recompenses que comença a treballar per a un senador dels Estats Units, que li encarrega que localitzi una dona que li va robar quelcom de gran valor. El que sembla un encàrrec senzill aviat es complicarà entre bandes de motoristes, sectes sinistres i polis corruptes.

Crítica

Aquest és el primer cop que Bill Plympton treballa amb el guió i disseny de personatges d'altres, i això es nota tant per bé com per mal. Sense cap mena de dubte és una pel·lícula molt diferent del que ens te acostumats. El guió de Jim Lujan fa que aquesta sigui la pel·lícula plymptoniana amb més diàlegs. La part positiva és que es nota que els diàlegs estan pensats perquè no interfereixis amb les bogeries visuals d'en Plympton, la negativa és que els diàlegs frenen l'acció, reduint el component slaptick característic de l'autor.

Un altre punt a destacar és que el disseny de personatges també l'ha fet Lujan i és molt diferent del que ens té habituats Plympton. Gracies a això veiem un dibuix molt més cartoon, però es nota que Plympton no està còmode. A més, també ha provat una nova tècnica, canviant el llapis de la línea pel rotulador, i el pintat a pinzell pel color digital. Tot això fa que la percepció sigui que l'animació està continguda i que és més convencional i menys arriscada.

Com a conclusió, Revengeance és una pel·lícula ideal pels que ja coneixen la manera de fer de Plympton, però no la recomanaria com a primer contacte amb l'obra d'aquest genial animador (a tal efecte millor mireu Idiots and Angels (2008), Hair High (2004) o Cheatin' (2013)).

El millor: ha obligat a Plympton a adaptar-se a noves maneres de treballar

El pitjor: per desgràcia, tanta novetat també ha fet que es noti que Plympton no està del tot còmode