Sitges 2016: It Stains the Sands Red

It Stains the Sands Red (2016)

Sinopsi

Després d’una apocalipsi zombi, Molly es troba perduda al desert, amb un mort vivent rabiós trepitjant-li els talons. Encara que al principi li resulti fàcil escapar-se’n, la situació es complica quan la noia s’adona que, a diferència d’ella, el seu perseguidor no té la necessitat física d’aturar-se a descansar.

Crítica

Com molt bé van dir a la presentació, It Stains the Sands Red és una pel·lícula de zombis minimalista, però no per això renuncia al seu gènere. Normalment, les pel·lícules de baix pressupost amb només dos actor (o gairebé), solen recorre a postes en escenes teatrals, en canvi, el guió fet pel propi director Colin Minihan i el seu amic Stuart Ortiz, aconsegueix un relat íntim i transmeten la globalitat de l'apocalipsi zombi en la immensitat del desert. Tot un encert que, encara que ni s'acosta a ser perfecte, fan que valgui la pena l'experiència.

Cal destacar molt positivament que tant el guió com l'actuació de la Brittany Allen aconsegueixen explotar al màxim l'arriscada i limitant proposta argumental. S'agraeix molt que la pel·lícula no caigui ràpidament en repeticions i vagi innovant sketch a sketch. El problema és que al tram mig es nota que han prioritzat la comèdia per sobre de la lògica i la credibilitat (sobretot en les reaccions de la protagonista). Això fa que durant alguns minuts es perdi tot l'interés. Per sort, un cop superat aquest tram, la pel·lícula remonta.

Amb tot, la cinta demostra com és possible treballar el gènere Z més enllà de l'escala èpica i de young adult típic del cine indie.

El millor: coneix el gènere i juga amb ell i amb l'espectador notablement.

El pitjor: el tram mig on el personatge comença actuar sense cap mena de lògica és força pesat