Sitges 2016: Seoul Station
Seoul Station (2016)
Sinopsi
Es de nit a Seül, i l’estació central es converteix en una llar per als captaires. Un d’ells mostra símptomes d’allò més estranys. Mentrestant, una noia trenca amb el seu xicot i busca refugi a l’estació, però allà només troba una horda de vagabunds convertits en zombis. Un film de terror social que serveix de preàmbul a Train to Busan
Crítica
Un cop vista, no queda clar si Seoul Station és una precuela, una secuela, un spin off o una mandanga, però si als creadors no els importa, a l'espectador menys. Es curiós com venint del mateix director les dues pel·lículeks poden ser tant diferents. Malgrat que en Sang-ho Yeon ve del món de l'animació, Seoul Station presenta una acció molt més encarcarada que Train to Busan, fins al punt que queda força deslluïda.
En molts aspectes, Seoul Station es nota que el Sang-hoha posat a Seoul Station tot allò que no ha pogut explicar a Train to Buscan per pressions de la productora.I és que, el que té de blanca Train to Busan, es converteix aquí en una història completament sòrdida on tots els protagonistes están força tocats de l'ala. Aquí trobarem prostitutes, proxenetes, sonats i policies violents. El problema és que amb el circ que tenen montat moltes de les decisions dels personatges són poc creïbles i és fàcil que en molts moments et tregui de la pel·lícula.
Un altre dels aspectes negatius és que l'animació podria haver-se cuidat més. En moltes escenes el moviment dels personatges és encarcarat i poc dinàmic, en forces ocasions les textures dels fons es veuen pixel·lades i les expressions facials no s'adapten bé als moviments del cos. No queda gaire clar la tècnica que han fet servir, però és obvique la seva prioritat és reduir costos. Amb tot, malgrat que no és una mala pel·lícula, no es pot considerar més que un subproducte vitaminat del seu germà gran d'acció real.
En molts aspectes, Seoul Station es nota que el Sang-hoha posat a Seoul Station tot allò que no ha pogut explicar a Train to Buscan per pressions de la productora.I és que, el que té de blanca Train to Busan, es converteix aquí en una història completament sòrdida on tots els protagonistes están força tocats de l'ala. Aquí trobarem prostitutes, proxenetes, sonats i policies violents. El problema és que amb el circ que tenen montat moltes de les decisions dels personatges són poc creïbles i és fàcil que en molts moments et tregui de la pel·lícula.
Un altre dels aspectes negatius és que l'animació podria haver-se cuidat més. En moltes escenes el moviment dels personatges és encarcarat i poc dinàmic, en forces ocasions les textures dels fons es veuen pixel·lades i les expressions facials no s'adapten bé als moviments del cos. No queda gaire clar la tècnica que han fet servir, però és obvique la seva prioritat és reduir costos. Amb tot, malgrat que no és una mala pel·lícula, no es pot considerar més que un subproducte vitaminat del seu germà gran d'acció real.
El millor: que no sigui tant blanca com Train to Busan
El pitjor: l'animació es força justa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada