dilluns, 10 d’octubre del 2016

Sitges 2016: Karate Kill

Karate Kill (2016)

Sinopsi

Kenji viu a Tòquio, on treballa per enviar diners a la seva germana Mayumi, que es va traslladar a Los Angeles amb la idea de convertir-se en actriu. Després d’unes quantes setmanes sense tenir-ne notícies, Kenji viatja als Estats Units amb la intenció de trobar Mayumi.

Crítica

Reconec que sento una debilitat especial per les pel·lícules on el títol és també la sinopsi completa de l'argument. Subproductes "cerveseros" amb noms tant suggerents com Attack of the Sabletooth (2005) o Sharknado (2013) que deixen molt clar el tipus de pel·lícula que són sense més pretensions. I aquest és el cas de Karate Kill, més òsties que a la missa del gall sense renunciar a la seva condició de sèrie Z japonesa.

Filmada a Estats Units una mica perquè sí, Karate Kill es pot considerar una versió explotation del nou cinema d'acció tipus Tropa de Élite (2007) o The Raid (2011). Sincera fins a un punt extrem i de molt baix pressupost, la pel·lícula va passat de tòpic a tòpic sense renunciar al ketchup i al nus gratuïts i injustificats típics del gènere. Tot i això, és molt remarcable l'esforç que fa el director, Kurando Mitsutake, per experimentar amb el muntatge i els moviments de càmera, fet que s'agraeix i aporta varietat visual.

La principal crítica és que la pel·lícula comença amb molta força des d'un inici (provocant molts aplaudiments a la sala) i es va desinflant poc a poc per acabar una mica convencional. Però sent sincers, comparat amb la majoria de produccions d'aquesta mena, aquesta Karate Kill és molt digne d'elogi, encara que no apte per tots els paladars.

El millor: manté molt bé el tipus durant tot el metratge, i això és dir molt

El pitjor: que no tingui component fantàstic (més enllà de la nul·la credibilitat del conjunt, clar)