Sitges 2016: Train to Busan
Train to Busan (2016)
Sinopsi
Un pare es disposa a acompanyar la seva filla de Seül a Busan, en un tren que aviat es converteix en l’únic refugi si volen sobreviure a l’horda d’infectats.
Crítica
Com a superproducció d'acció que és, aquesta pel·lícula evoca referents tant directes amb els que és pràcticament impossible no comparar-la. Per això, més val comentar-los tots de cop abans de continuar amb l'anàlisi. I és que Train to Busan és el que World War Z (2013) li hagués agradat ser, amb una acció pràcticament calcada a I am a Hero (2015), ambientada en un tren que farà nombrar més d'un cop Snowpierce (2013) i amb un secundari que fa pensar tota l'estona en l'actor Mariano Peña. D'acord, ara que ja hem resumit la part important, anem a entrar una mica més en detall.
Per jutjar Train to Busan en condicions cal entendre que, en realitat, ni és una pel·lícula de terror, ni és realment de zombies. Més enllà del hipsterisme que podria derivar-se d'aquesta afirmació, cal dir que qui encara busqui aquesta definició en una cinta de tal pressupost arriba catorze anys tard, des de 28 días después (2002) més o menys. Amb la sobreexplotació del cinema zombi, les productores actuals han decidit apostar per formats més generalistes i rentables. En el cas de Train to Busan l'aposta és una cinta d'acció brutalment frenètica amb més de blockbuster que de sèrie Z. Per als més puristes del gènere això els segueix semblant una aberració, però la realitat és que un cop superat la rabieta, la direcció de Sang-ho Yeon llueix de meravella.
Amb tot, Train to Busan s'ha convertit per mèrits propis en un dels fenòmens del festival (o, si més no, en una de les pel·lícules amb més hype d'enguany). Una cinta fàcilment recomanable a qualsevol persona, sense masses pretensions, on el que més se li pot criticar és que abusa una mica massa del melodrama fàcil en els pocs moments de pausa que hi ha durant les intenses dues hores que dura.
Per jutjar Train to Busan en condicions cal entendre que, en realitat, ni és una pel·lícula de terror, ni és realment de zombies. Més enllà del hipsterisme que podria derivar-se d'aquesta afirmació, cal dir que qui encara busqui aquesta definició en una cinta de tal pressupost arriba catorze anys tard, des de 28 días después (2002) més o menys. Amb la sobreexplotació del cinema zombi, les productores actuals han decidit apostar per formats més generalistes i rentables. En el cas de Train to Busan l'aposta és una cinta d'acció brutalment frenètica amb més de blockbuster que de sèrie Z. Per als més puristes del gènere això els segueix semblant una aberració, però la realitat és que un cop superat la rabieta, la direcció de Sang-ho Yeon llueix de meravella.
Amb tot, Train to Busan s'ha convertit per mèrits propis en un dels fenòmens del festival (o, si més no, en una de les pel·lícules amb més hype d'enguany). Una cinta fàcilment recomanable a qualsevol persona, sense masses pretensions, on el que més se li pot criticar és que abusa una mica massa del melodrama fàcil en els pocs moments de pausa que hi ha durant les intenses dues hores que dura.
El millor: és impossible avorrir-se amb la pel·lícula
El pitjor: una mica massa blanca i amb tocs de melodrama que podrien haver-se fet menys evidents
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada