Sitges 2016: 31
31 (2016)
Sinopsi
Crítica
Val a dir que mai he sigut fan d'en Rob Zombie com a director. Les seves propostes (o com a mínim totes les que he vist jo) sempre m'han semblat molt estètiques i plenes de referents, però buides de contingut. La major part dels seus guions solen estar farcits de moments d'avorriment i situacions poc creïbles, però a 31 ha aconseguit superar-se amb noranta minuts absolutament soporífers.
Si es volgués fer una anàlisi de tot el que està malament a 31 m'obligaria a escriure més text del que realment es mereix. Tant els protagonistes com els nombrosos antagonistes són tant poc interessants que en cap moment importa res del que passa. L'argument es tant refotudament previsible que des de la presentació dels personatges és possible deduir l'ordre exacte amb el que aniran morint. La direcció de les escenes és tant dolenta que molts cops no saps si han ferit al protagonista o al psicòpata de torn (i passa més d'un cop). El suposat ganxo que enllaça el començament amb el final, perquè sembli que té coherència, és tant obvi que només faltava un cartell de neó per enunciar-lo. Els diàlegs són senzilla i planament ignorables. I així, un llarg etcètera.
Diria que és una llàstima, però en realitat ni això. Si aquest és el tornar als origen del director, potser s'hauria de prendre exemple dels seus personatges i avançar sense mirar enrere.
Si es volgués fer una anàlisi de tot el que està malament a 31 m'obligaria a escriure més text del que realment es mereix. Tant els protagonistes com els nombrosos antagonistes són tant poc interessants que en cap moment importa res del que passa. L'argument es tant refotudament previsible que des de la presentació dels personatges és possible deduir l'ordre exacte amb el que aniran morint. La direcció de les escenes és tant dolenta que molts cops no saps si han ferit al protagonista o al psicòpata de torn (i passa més d'un cop). El suposat ganxo que enllaça el començament amb el final, perquè sembli que té coherència, és tant obvi que només faltava un cartell de neó per enunciar-lo. Els diàlegs són senzilla i planament ignorables. I així, un llarg etcètera.
Diria que és una llàstima, però en realitat ni això. Si aquest és el tornar als origen del director, potser s'hauria de prendre exemple dels seus personatges i avançar sense mirar enrere.
El millor:malgrat que no té cap sentit i arriba quan ja vols cremar el cine, l'última seqüència es suggeridora encara que estigui molt, però molt, fora de lloc.
El pitjor:és un desastre, no perdeu el temps a no ser que sigueu fans incondicionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada