Sitges 2016: Firstborn

Firstborn (2016)

Sinopsi

Una parella descobreix que la seva filla és un imant d’esperits diabòlics i s’alia amb un ocultista per ensenyar a la nena a controlar les forces que l’envolten.

Crítica

És complicat emetre una opinió original d'aquesta pel·lícula. S'agreix l'intent de quedar-se a mig camí entre El Ente (1982) i Poltergeist (1982), sobretot tenint en compte que parteix d'un tema força trillat. De fet, fins a mig metratge el punt de vista centrat en exclusiva en el pares és força interessant. Per desgràcia, a mida que va avançant l'argument és com si els fes por arriscar-se, i decideixen incorporar altres punts de vista que acaben per sobre-narrar la història i la fan molt convencional. A més, l'innecessari gir final està posat amb calçador i acaba per arrodonir el despropòsit.

És una llàstima perquè planteja elements interessants que podrien haver-se explotat molt millor. Si haguessin sigut prou valents, la personatge protagonista interpretat per la ex-misfit Antonia Thomas era prou carismàtica com per aguantar tota la pel·lícula ella sola. Cal dir també que, exceptuant al tram final, la mèdium interpretada per la Eileen Davies aconseguia ser una interessant mescla entre Tangina Barrons i Senyor Miyagi.

El millor: excepte al tram final, el personatge de la mèdium Elizabeth és força magnètic

El pitjor: al final es queda en una pel·lícula de dissabte al migdia amb aspiracions