Sitges 2016: OMG, I'm a Robot?!

OMG, I'm a Robot?! (2015)

Sinopsi

Danny és un noi emotiu però està enfonsat; la seva xicota l’ha deixat i no sap per què. Per posar fi a la seva agonia, intenta tallar-se les venes, i en aquest precís instant descobreix que d’humà en té més aviat poc i que en realitat és un robot.

Crítica

Aquesta "OMG I'm a Robot??" no deixa ser una nova pujada al carro de la nostàlgia retro amb un discutible valor cinematogràfic. Molts referents al còmic i al videojoc amb una història absurda de totes totes i actuacions histriòniques que s'acaba desinflant a mida que els guionistes es queden sense idees. És nota que tota la pel·lícula prioritza la qualitat als primers vint minuts on, encara que faci ràbia, sol ser el temps que necessiten alguns jurats per decidir si una cinta passa pel sedàs o no. Un cop superat aquest temps, la pel·lícula es manté a velocitat de creuer en una qualitat mitja-baixa fins a acabar.

Tot i això, cal tenir en compte que es tracta d'una producció d'origen Israelí, on les pel·lícules neixen amb un pa de bones crítiques sota el braç, fet que ens pot servir per fer un altre tipus anàlisi. Si obviem l'argument en si, sobta veure com nous directors de tot el món han decidit reivindicar els referents de la seva infància d'una forma semblant. A l'espera que la maquinària de hollywood decideixi com convertir aquesta nostàlgia en un autèntic blockbuster que funcioni (com podria ser Ready Player One(2018)), aquesta "OMG, I'm a Robot" es suma al catàleg de recursos de la comèdia nostàlgica de trinxera amb Turbo Kid (2015), Manborg (2011), Kung Fury (2015), Deathgasm(2015)... un emergent ecosistema de pel·lícules que sembla disposat a prendre el relleu al terror, l'indiscutible reina de la sèrie B del segle passat.

El millor: la primera part proposa una curiosa mescla de referents d'anime, videojocs i comèdia romàntica que no està gens malament

El pitjor: la segona meitat és exageradament convencional i repetitiva