Sitges 2015: Generation Z

Generation Z (The Rezort) (2015)

Sinopsi

L’apocalipsi zombi ha estat controlat, i tot ha tornat a una (relativa) normalitat. Fins al punt que l’última sensació en destinacions de vacances és el “safari zombi”, on els turistes cacen i massacren als no morts. Però hi ha qui no oblida el que va passar, com Melanie, que va perdre tota la seva família en desencadenar-se l’epidèmia.

Crítica

Que al entrepelis sentís que és un World War Z (2013) de sequer deixen molt clar el mèrit de la pel·lícula. I és que, a diferència de la producció d'en Brad Pitt, aquesta Generation Z sap quin és el seu lloc. El cinta juga en la lliga de la sèrie B i torna a l'origen del mite del zombi de forma ambiciosa, sense innovar massa però permetent-se explicar una bona història.

Plena de tòpics, la pel·lícula no oculta en cap moment els seus referents. L'argument ens transporta en un futur post-Z on la humanitat ja ha començat a superar el trauma de la guerra contra els morts-vivents. Com sol ser habitual, aquesta història prèvia es narra a través dels telenotícies i confirma que el film es regeix estrictament per les normes clàssiques del gènere. Situada en una mena de safari zombi per gent pija, la pel·lícula aprofita un cop més el tòpic oferint a l'espectador una versió de Jurassic Park (1993) gens subtil.

Tot i això, un dels mèrits del guió d'en Paul Gerstenberger i la direcció de l'Steve Barker és justament fer servir els tòpic sense oblida que el gènere zombi va néixer com una crítica a la societat actual. Si per a Romero el zombi representava el consumisme (i més tard al mass media), a Generation Z els simpàtics i putrefactes antropòfags es converteixen en la punta de llança de l'etern debat sobre els abusos del primer món, la tolerància a la immigració i la falta de contacte amb la realitat de la gent poderosa.

El millor: ofereix més del que sembla, a més el clímax final està sorprenentment ben fet.

El pitjor: té un ritme necessàriament irregular al mig del metratge, no és res greu si es veu sola, però en una marató millor que sigui la primera.