dimarts, 20 d’octubre de 2015

Sitges 2015: Le tout noveau testament

Le Tout Noveau Testament (2015)

Sinopsi

Déu existeix. Viu a Brussel·les amb la seva dona i la seva filla, però no us imagineu un déu de bon cor, sinó un imbècil rematat que es passa el dia davant de l’ordinador. La seva filla es rebel·larà contra ell.

Crítica

Quan fa uns anys vaig veure Mr.Nobody, em va quedar clar que el director Jaco Van Dormael tenia una peculiar manera d'afrontar les històries i que, a més, disposava de recursos per portar-la a la pantalla. Si bé en aquella ocasió el resultat em va semblar una mica massa llarg, a Le Tout Noveau Testament ha aconseguit captivar-me i emocionar-me. Per alguns la pel·lícula segueix sent massa llarga, i entenc la crítica, però en el meu cas no vaig poder deixar de mirar la pantalla.

Un dels punts clau de l'èxit de Le Tout Noveau Testament és la mala llet del guió. La pel·lícula es fot amb tot i amb tothom. La visió del Déu cabró i avorrit aconsegueix que sentis un autèntic fàstic pel personatge (interpretat per Benoît Poelvoorde), però no es queda aquí. L'esposa de Déu, una mena de Gaia mestressa de casa atontada interpretada per Yolande Moreau, tampoc queda en massa bon lloc. Ni Jesucrist (David Murgia) ni cap dels nous apòstols d'Ea, la filla de Déu (Pili Groyne, premi a millor actriu al festival d'enguany).

El resultat és una gran reintepretació de la religió que usa la comèdia més sarcàstica i poca-solta per ficar a la ment de l'espectador històries terriblement emotives. Sense entrar en spoilers ni usar el terme post-modern, seria complicat anar més enllà de la crítica, així que només puc acabar recomanant la pel·lícula a tots aquells que us agradi el cinema surrealista.

El millor: es manté fidel i juga fins a les últimes conseqüències amb la complicada narrativa que proposa

El pitjor: si no entrés en el joc que proposa pot fer-se molt llarga.