Sitges 2015: Cooties

Cooties (2014)

Sinopsi

Uns nuggets en mal estat converteixen els alumnes d’un col·legi en una espècie de zombis que acaben a tots els adults que es creuen en el seu camí. Els professors de l'escola hauran de fer el possible per sobreviure a la massacre.

Crítica

Ens trobem davant d'una nova ZomCom amb un repartiment de cares conegudes com Elijah Wood, Rainn Wilson, Alison Pill entre d'altres. L'argument ens remet inevitablement a la pàtria ¿Quién puede matar a un niño? (1976) però, a diferència de l'obra del visionari Narciso Ibañez Serrador, la resposta és clara i concisa; els professors poden matar a un nen. En un intent de comèdia políticament incorrecte, el resultat final acaba per ser tirant a convencional, però s'agraeix la intenció.

Val a dir que,tot i ser una mica massa blanca, la pel·lícula és molt entretinguda i m'atreviria a classificar-la com una bona comèdia. A banda del cameo de Jorge Garcia (que no pinta res a l'argument i sembla posat només perquè aparegui als crèdits per l'efecte "mira, el de Lost") la resta de personatges acompanyen molt bé a la història i tenen els seus moments de lluïment. Ara bé, destaca per sobre tots el personatge interpretat per en Leigh Whannel, un professor amb el tant popular síndrome d'Asperger que acaba per ser el personatge més divertit del film i un dels aspectes que fan que Cooties sigui una pel·lícula a tenir en compte.

Si bé la pel·lícula no pot fer ombra a pel·lícules a les ja clàssiques Shaun of the Dead (2004) o Zombieland (2009), té element que fan que tingui la suficient personalitat pròpia. Com a últim apunt, i encara que sigui una trama molt secundària, cal destacar que el triangle amorós plantejat a la pel·lícula està força ben resolt, dins el seu rol de conflicte necessari en qualsevol comèdia estàndard.

El millor: el personatge de Doug que va acabar per ser el més distintiu de la pel·lícula.

El pitjor: tot i que és una comèdia correcte, hagués agraït que fos una mica menys políticament correcte