Sitges 2014: Sword of Vengeance

Sword of Vengeance (2014)

Sinopsi

Un príncep normand torna a la seva llar en busca de justícia per l’assassinat del seu pare, mort en mans del seu oncle, Earl Durant. Després de guanyar-se la confiança i la lleialtat d’uns grangers exiliats, els porta a una brutal batalla contra el malvat. La set de sang del protagonista el durà a sacrificar-ho tot (i tothom) per tal de consumar la seva venjança.

Crítica

Per no allargar-me, aquesta pel·lícula és un rollo. L'argument de tovalló de paper és podria haver estat narrat en quinze minuts però s'allarga fins gairebé noranta. Les actuacions són endiabladament horribles, però intueixo que una gran part de la culpa la tenen el guio extremadament pla i la direcció en pilot automàtic.

En teoria, els punts forts d'aquesta pel·lícula havien d'estar en l'apartat tècnic, ja que segons la web del festival, el tal Jim Weedon estava considerat un gran muntador que feia el salt a la direcció. Per desgràcia el muntatge és l'apartat més fluix (i això és dir molt) del film. Bàsicament tots els plans es decideix estrictament segons el següent algorisme:

1. Pla general de gent caminant/ saltant a càmera lenta i so ensordit (4-5 segons)
2. Detall estàtic de l'escenari encara amb so ensordit (2-4 segons)
3. De nou pla general de gent caminant/lluitant, ara a velocitat i so normals (3-5 segons)
4. Primer pla d'un personatge a càmera lenta i so normal (2-4 segons)
5. Tornar al punt 1

I així tota la pel·lícula, sense excepcions. A les lluites com a molt s'acceleren els tempos. Horrible.

El millor: res?

El pitjor: és pretensiosa fins la mèdul·la a nivell estètic, però no té el material per ser-ho en cap aspecte.