dilluns, 13 d’octubre de 2014

Sitges 2014: It Follows

It Follows (2014)

Sinopsi

Jay té 19 anys. Es troba en allò que molts anomenarien la flor de la vida. Tanmateix, després d’enrotllar-se amb el noi equivocat, comença a sentir que algú la persegueix.

Crítica

El plantejament de It Follows és terriblement original, tant, que fa possible passar per alt molts dels defectes. La direcció de David Robert Mitchell, molt del gust de festivals com Sundance, fa de la pel·lícula un experiència que, si bé no és tant terrorífica com podria, és intrigant i hipnòtica. No són pocs els que l'han relacionat amb Halloween (1978) del mestre Carpenter però, independentment de possibles influències, poder veure una pel·lícula de terror diferent és sempre motiu de goig per als fans.

Un dels aspectes que més s'ha destacat de la pel·lícula és l'us de la banda sonora, i no és per menys. Molts cops, sembla que una persona aliena a la producció hagi elegit el so a l'atzar, fins al punt que a vegades genera tensió en situacions anit-clímàtiques o anticlímax en escenes tenses. El resultat és una saturació sonora que, tot i semblar arbitrària, aconsegueix mantenir l'interès i generar una angoixa altament satisfactòria. Molt a tenir en compte pels amants del muntatge sonor.

La principal crítica a la pel·lícula pot considerar-se, alhora, una virtut. I és que a It Follows, és prescindeix en gran part dels recursos efectistes (tot i que algun hi ha). Pràcticament no hi ha ensurts, ni de persecucions, ni moments de violència extrema explícita. Això provoca que el film quedi una mica desclassificat dins el gènere, cosa que la converteix en una obligada pels versats en el terror però que segurament farà que els novells la trobin sosa.

Em permeto afegir una anècdota. Malgrat que tothom la relaciona amb Carpenter (amb motiu), per algun estrany motiu jo en sortir de la sala no podía deixar de pensar en el curt  The Horribly Slow Murderer with the Extremely Inefficient Weapon (2008).

El millor: l'ús del so i l'argument, ambdós força innovadors (encara que no mancats de referents).

El pitjor: podria més terrífica, però tampoc es necessita per gaudir-la.

1 comentari:

Marta Madrid ha dit...

A mi em va agradar perquè, com dius, és terrorífica i diferent. Vaig trobar que anava faltada de girs argumentals i de que als 10 minuts de peli ja t'havien donat tota la informació.
Si vols saber la me opinió de Tusk:
martasinnerlife.blogspot.com.es