dilluns, 13 d’octubre de 2014

Sitges 2014: I Origins

I Origins (2014)


Sinopsi

Ian Gray, un estudiant de biologia molecular especialitzat en l’evolució de l’ull humà, coneix una misteriosa dona l’iris molt característic. Anys més tard, la seva recerca el condueix a un descobriment astorador, que podria canviar la forma en què percebem la nostra existència

Crítica

De moment, la millor pel·lícula que he vist al festival d'enguany. La nova cinta del directori de la notable Another Earth(2011), Mike Cahil, s'atreveix amb una proposta summament original. I és que, tot i que les relacions humanes són protagonistes de la història com a Another Earth, l'ús de la ciència-ficció va molt més enllà del McGuffin al que ens tenen acostumats els films indies i es converteix en l'autèntic motor de la trama.

Amb una direcció d'una sensibilitat impressionant, I Origins aconsegueix el que semblava impossible, plantejar el dilema entre ciència i religió d'una forma original i profunda, sense caure en en el tòpic i aconseguint un equilibri perfecte. Només per això I Origins ja es mereix formar part de la història del cinema.

La història humana que es relata durant el metratge, centrada en el personatge interpretat per en Michael Pitt, és també un dels punts forts de la cinta. Amb escenes d'una gran força visual,  conceptual i fins i tot esfereïdor en alguns moments. Una gran obra.

El millor: m'atreviria a dir que és la pel·lícula on millor s'analitza el suposat conflicte entre ciència i religió i s'arriba a un equilibri sorprenent.

El pitjor: alguns la consideren una mica massa new age. No ho comparteixo, però ho entenc.

Nota: hi ha una escena post crèdits important.