Sitges 2014: Stage Fright

Stage Fright (2014)

sinopsi

Camilla vol seguir les passes de la seva mare i convertir-se en una estrella de Broadway, però en lloc de triomfar als escenaris es troba atrapada treballant en un campament d’estiu. Sembla que la sort comença a canviar-li quan aconsegueix el paper protagonista en un musical, però just en iniciar els assajos irromp el terror a mans d’un psicòpata emmascarat.

Crítica

Excepte en contades ocasions, el musical sol ser un gènere autoreferencial, i Stage Fright no n'és una excepció. Escrit, composat i dirigit per un novell Jerome Sable, la pel·lícula parla sobre el què és un musical des del musical. Tant és així que les cançons que representen la "realitat" dels personatges són indistingibles de les que formen part de la suposada obra que estan preparant. En aquest sentit, es distancia dels musicals tipus Cabaret (1972). Una elecció que, si bé podria ser un accident de guió, fa que el resultat final sigui un bon exercici de metallenguatge.

A nivell argumental, la pel·lícula fa una aposta segura i presenta l'estructura clàssica d'slasher adolescent, convencional en tots els aspectes i força previsible, però amb tocs constants d'humor negre. Cal destacar el disseny del psicòpata de torn que funciona força bé encara que surt relativament poc.

Les cançons no són especialment memorables però compleixen amb escreix. A iferència d'altres musicals menuts com Repo! The Genetic Opera (2008) (musicalment molt superior a Stage Firght val a dir), o no tant menuts com Los Miserables (2012), la precència d'estrelles més o menys conegudes no provoca una gran diferència alhora de cantar i cap dels actors desentona. Podríem dir que Stage Fright no és el musical de terror definitiu, però val la pena si, com jo, sou aficionats al gènere.

El millor: és un musical on surt en Meat Loaf, cosa que ja és motiu suficient per veure la peli.

El pitjor: per bé que el metallenguatge fa la cinta interessant, l'argument no deixa de ser força convencional i previsible en el fons.