Sitges 2014: Dead Snow 2: red vs dead

Død Snø 2 (2014)

Sinopsi

El pútrid coronel Herzog torna a la càrrega, disposat a caçar Martin, l’únic supervivent de Dead Snow. L’amenaça dels zombis nazis és encara més gran, però en aquesta ocasió les forces aliades comptaran amb l’ajut d’un comando nord-americà especialitzat a exterminar morts vivents.

Crítica

El 2009 el desconegut director Toomy Wirkola va sorprendre a tothom amb la primera part d'aquesta pel·lícula. A partir d'aquell moment, Dead Snow (2009) es va convertir en un clàssic de les sessions frikis. Pel meu gust, Dead Snow era una bona cinta a partir del segon acte, però la primera part no acabava de funcionar (qui vol profunditat psicològica quan ja saps que estan a punt de sortir zombis nazis?). Aquest és un error que no comet Dead Snow 2.

Aquesta segona part reprès l'argument des del minut després d'acabar la primera part i ho fa amb el ritme frenètic amb el que ens va deixa l'anterior entrega. A partir d'aquest punt, la violència i les bizarrades només fan que augmentar fins a l'últim minut. Realment, és una autèntica delícia gaudir de les imaginatives evisceracions, explosions i aberracions anatòmiques que sembren el film que, alhora, té una part còmica que funciona a la perfecció.

A nivell argumental, la pel·lícula també supera a la primera. Es dóna per suposat que tothom ja sap que són els zombis nazis i, sobre això, construeix una mitologia que, si bé és molt funcional, genera situacions del·lirants. Decididament, els zombis nazis han vingut per quedar-se i el visionat de Dead Snow 2 podrà tranquil·lament competir amb el de grans clàssics com Brain Dead (1992) o Posesión Infernal (1981).

El millor: que ometí la pesada introducció de la primera entrega i passi directa a l'acció.

El pitjor: el clímax final s'allarga una mica més del que hauria i, per bé que no paren de passar coses, es podria haver escurçat.