Sitges 2014: Killers

Killers (2014)

Sinopsi

Mr. Nomura, psicòpata jove i sanguinari, assassina dones a cops, es desfà dels cossos amb àcid i ho grava tot per exhibir-ho a internet. Bayu, un periodista d’estar per casa, pare despreocupat es sent fascinat per l'obra de Nomura.


Crítica

Sota aquest títol tant poc original s'amaga una historia fascinant amb una realització com només el cinema oriental sap fer (en aquest cas es tracta d'una coproducció indonesi-japonesa).Des d'un punt de vista occidental, i com sol ser comú quan mirem aquesta menq de cinema, Killers esdevé una pel·lícula hipnòtica i terriblement anti-climàtica on som incapaços d'avançar-nos a la majoria de les reaccions dels personatges.

A nivell narratiu, la pel·lícula ens trasllada a dos escenaris, Tokyo i Jakarta, on se'ns expliquen les vides de dos personatges arquetípics; la persona que ha perdut el nord i el malfactor al que el primer admira a contracor. Amb aquesta premissa, Killer construeix dos universos de violència ben diferents. Per un costat la violència irracional d'un assassí en sèrie en un Japó ordenat i deshumanitzat i, per l'altre, els dilemes morals d'un potencial assassí en un Jakarta ple de caos i corrupció.

Amb tot, estem davant d'una bona pel·lícula, però que intueixo que no aguantaria tant ve un segon visionat. Sobretot perquè, un cop es perd el factor sorpresa, l'espectador deixa de patir per les conseqüències de les accions dels protagonistes, un dels punts forts de la cinta.

El millor: la narració en paral·lel als dos escenaris funciona a la perfecció.

El pitjor: malgrat que el plantejament és original, no deixà de ser un tipus de pel·lícula conegut. És memorable, però tampoc com per tornar-la a veure.