Sitges 2014: The Babadook

The Babadook (2014)

Sinopsi

Després de la mort del seu marit, Amelia intenta criar sola un fill conflictiu, que té un malson recurrent en què és perseguit per un monstre. L’ambient s’enrareix encara més amb el descobriment d’un estrany llibre titulat “The Babadook”.

Crítica

Personalment, de Babadook no m'esperava més que un divertiment, una cinta típica tòpica de terror de l'estil de Mama (2013). Estava equivocat. Si bé el començament pot enganyar una mica, a mida que passen els minuts un queda atrapat pel l'atmosfera sòrdida de la narració i queda clar que la pel·lícula va més enllà.

El muntatge, d'un tal Simon Njoo, amb conjunció amb el guió, fet per la pròpia directora Jennifer Kent, va introduint les vides dels dos protagonistes, interpretats magistralment per la Essie Davis i el joveníssim Noah Wiseman. La pel·lícula es tant immersiva que, a mida que la relació dels protagonistes es fa més difícil, també l'espectador sent la impotència de no poder ajudar-los.

Un altre dels punts clau és el ésser que dóna nom a la pel·lícula. A diferència de molts films d'aquesta mena, on el possible component fantàstic és revelat de forma explícita per tal s'inicia el clímax, la suposada presència del Babadook està sempre en dubte i funciona gairebé a mode de metàfora de l'ambient ranci que s'està forjant a la casa. Tant és així que en sortir de la sala, es van generar diverses interpretacions del que explicava la pel·lícula. Una grata sorpresa.

El millor: que sigui una pel·lícula més complexe del que sembla a primera vista.

El pitjor: el nus és fa una mica llarg.