Sitges 2014: Réalité

Réalité (2014)

Sinopsi

No existeix una sinòpsi acurada per aqeusta pel·lícula, però una podria ser: Jason somia dirigir la seva primera pel·lícula de terror. Bob Marshal, un productor adinerat, accepta finançar el projecte, però hi posa una condició: Jason té 48 hores per trobar el crit més perfecte de la història del cinema.

Crítica

La nova pel·lícula de Quentin Dupieux porta al límit la metanarració. Si a Rubber (2010) el públic era un actor més, a Réalité tots els elements formen part, alhora, d'altres narracions; fins i tot si aquestes no coincideixen en el temps i en l'espai. Una trama, dins una trama, dins  una trama, dins una trama per crear una recursivitat infinita que conforma una reflexió sobre el propi llenguatge cinematogràfic. Però això és només una part del que és el film.

Com en anteriors films del director, Réalité és també una gran presa de pèl, una oda al sense sentit que conscientment busca el formalisme més extrem. I és que, en el fons, la pel·lícula és conscientment buida. El guió aprofita la necessitat que tot espectador té de conformar-se una idea coherent del que està veient i va recargolant-se poc a poc fins a fer-se incomprensible. Com qui no vol la cosa, Dupieux reinterpreta el cinema surrealisme i troba el punt just per pendre el pèl a tothom.

El film és el més extravagant i espectacular dels vestits nous de l'emperador. Una trampa que posa contra l'espasa i la paret a la crítica. Objectivament, no hi ha cap argument per negar que Réalité no és una absoluta pèrdua de temps, però en canvi, la pel·lícula arribar a ser hipnòtica i evoca a reflexions que van més enllà del que un mai s'hagués plantejat. Una obra que no deixa indiferent, o t'encanta, o l'odies. I a mi em va encantar.

El millor:  Si s'entra en el joc que proposa, és una gran experiència. Mai saps si és una genialitat o ets tu que vols veure-hi una genialitat.

El pitjor: no té terme mig, o l'odies o t'encanta.