dimecres, 15 d’octubre de 2014

Sitges 2014: Pos eso

Por eso (2014)

Sinopsi

La gran bailaora La Trini va abandonar els tablaos després de la mort del seu marit. A la seva tragèdia se suma el comportament dement del seu fill Damián. Cap metge no serà capaç d’explicar l’actitud del noi i, pensant-se que està posseït, la dona acabarà contactant amb un exorcista.

Crítica


L'humor és contextual, totes les civilitzacions han tingut el sentit de l'humor com una part troncal de les relacions socials i de l'oci, però com aquest s'expressa no és precisament universal. Dit això, i intentant no entrar en nacionalismes, existeix un tipus d'humor local espanyol, normalment anomenat cañí, que té el seu públic potencial en certes parts de la península i amb el que, sentint-ho molt, no connecto en absolut.

D'aquesta manera, entenc que no sóc públic per a Pos eso, però això no canvia la pèssima sensació que em va deixar. A nivell tècnic sembla un producte ben fet, orientat a treure'n una rendibilitat internacional que no tindrà, ni es mereix. L'argument és una versió casposa de l'Exorcista (1973) que no va aconseguir fer-me riure ni un cop i on els gags pujats de to fan que no pugui ser considerada infantil.

En fi, la pitjor pel·lícula que he vist al Festival d'enguany, que només em va provocar vuitanta minuts de vergonya aliena.

El millor: m'ha fet sentir més independentista que mai.

El pitjor: la vergonya aliena que provoca durant tot el metratge.