Sitges 2014: Aux yeux des vivants

Aux yeux des vivants (2014)

Sinopsi

Una mare decideix treure’s la vida abans que no continuar vivint amb el seu monstruós fill. Anys més tard, tres amics cometran l’error d’endinsar-se a l’estudi de cinema abandonat on viu la bèstia.

Crítica

Venint dels creador de  À l'intérieur (2007) les expectatives sobre aquesta pel·lícula estaven pels núvols.  Un cop vista, només puc reconèixer que Aux yeux des vivants no és una pel·lícula tant rodona com À l'interieur. Però cal anar en compte, això no la converteix en una mala pel·lícula.

Els film té un dels inicis més brutals i impactants que he vist últimament, la presentació dels protagonistes està molt cuidada i cap al tercer terç te algunes escenes que ens recorden perquè  la nova obra de Alexandre Bustillo i Julien Maury generava tant de hype. Un altre dels punts forts són els escenaris, on tant els exteriors com els interiors donen molt de joc. Com a afegit, cal destacar la valentia de fer una cinta protagonitzada per nens que, alhora, conté escenes de violència extrema.

El principal problema de la pel·lícula és que no és constant. L'inici fa pensar que ens trobem davant d'una pel·lícula sòrdida i extrema com va ser À l'interieur, però quan comença el terror s'ens mostra de forma convencional i contingudes fins que, en un moment arbitrari, les escenes tornen a ser completament explícites i angoixants per, al final de tot, caure en el gore fàcil de làtex i sang artificial. A més, la coherència de les situacions també va perdent-se, fins que l'espectador ha de passar per alt moltes incongruències en el comportament dels personatges per justificar el final que, val a dir, és molt bo.

El millor: La primera meitat de la pel·lícula és de notable alt i, durant el desenllaç, hi ha moments d'excel·lent.

El pitjor: quan s'inicia el desenllaç, hi ha algunes incoherències en les reaccions dels personatges que li treuen tota la credibilitat.