Sitges 2014: Life After Beth

Life After Beth (2014)

Sinopsi

Després de la mort de la seva xicota, Beth, Zach viu amb desesperança; fins que un dia descobreix que la seva estimada, a qui creia morta i enterrada, ha tornat a la vida

Crítica

A priori, la premissa inicial faria pensar que ens trobem davant de la típica Zom-con de novia que torna de la mort (com Burying The Ex (2014), estrenada també aquest Festival), però per sort no és així. El que té el seu favor Life After Beth és que parteix amb el referent directe de la comèdia indie tipus Juno (2007) o Seeking a friend for the end of the world (2012) i pren el seu propi camí per redefinir la Zom-con.

Aquesta opera prima és una molt bona carta de presentació pel seu director Jeff Baena. Fins i tot a les hores intempestives en que la van passar, la pel·lícula va captivar a la major parts del públic tot i la falta total d'acció i vísceres que presenta fins a la meitat del metratge. A més, tots els actors present compleixen a la perfecció, entre els que destacaria el protagonista Dane De Haan que, dins la contenció típica dels protagonistes de l'esfera indie, fa un dels millors papers que l'hi he vist fins ara. També es podria destacar en John C. Reilly, però ja estem més acostumats a veure-li bons papers.

Si bé no es una comèdia de grans rialles, si que va mantenir-me amb un somriure constant durant tota la construcció de personatges (que dura pràcticament dos terços de la pel·lícula) i va aconseguir interessar-me durant el clímax del tercer terç. Com em sol passar amb la comèdia indie, no és per tots els públics, però com a zom-con hispter està molt bé.

El millor: per molt antiquat que soni, és una pel·lícula fresca dins del gènere

El pitjor: esperar el que no és (per exemple, una pel·lícula de zombis)