Sitges 2013: Mis peores amigos, promedio rojo el regreso

Un cop acabat el festival, començo amb les crítiques per la primera de les maratons anomenada La nit + Freak.

Mis peores amigos, promedio rojo el regreso (2013)

Sinopsi

Un noi retrassat anomenat Papitas està a punt de morir i l'empresa familiar paga a dos dels seus amics d'infància, Roberto i Condoro, perquè facin realitat els seus desitjos d'infància.

Crítica

Haig de reconèixer que no he vist la primera part, però, com molt bé va dir el seu director durant la presentació, no és necessari i, és més, millor no veure-la. De fet, la presentació que va fer Nicolás López va ser, amb diferència, més divertit que la pel·lícula en si i es va ficar a la butxaca al públic assistent.

Després de la seva incursió en el terror amb Aftershock (estrenada al Festival anterior i amb forces males crítiques) el director torna a la comèdia gamberra. I és que mis peores amigos és justament això, una oda a gamberrada i la immaduresa, sense més.

La cinta està plena de personatges absurds i situacions ridícules, així que no espereu una obra profunda. Als primers minuts costa una mica entrar-hi però, si ho aconsegueixes, la pel·lícula acaba per ser força entretinguda, encara que cal tenir en compte que estar en una sala plena de gent motivada ajuda a que la percepció sigui positiva.

El millor: la gran quantitat de referents subculturals i friquis. És força apte per un nit de cervesa i nachos. Sense pretensions.

El pitjor: t'ha de venir molt bé una comèdia tonta, sinó possiblement acabis per treure-la a la meitat.