Sitges 2013: Bad Milo!

Segueixo amb les crítiques de la marató + freak

Bad Milo! (2013)

Sinopsi

Duncan en té poc d'heroi. El seu cap, els seus pares i la seva noia li amarguen l'existència. A sobre, alguna cosa està creixent dins del seu intestí. Quan per fi aconsegueixi expulsar l'esguerro (pel seu darrere), s'adonarà que a la bestiola li agrada la sang.

Crítica

Perquè enganyar-nos, estem parlant d'una morena assassina, amb aquesta idea, la cosa només pot anar a millor. I ho fa.

L'inici és molt potent. La presentació de la vida de Duncan és molt entretinguda i construeix molt bé l'entorn estressant en el que es mou. La veritat es que els trenta o quaranta minuts que triga en sortir la simpàtica bestioleta anomenada Milo són d'allò més prometedors. A més, les primeres aparicions d'en Milo i tota la relació amb el psicòleg estan molt ben portades i van arrancar-nos molts aplaudiments a la sala.

El problema és que a partir de la meitat la pel·lícula es desinfla. A mida que Duncan es va estressant i Milo va fent de les seves, el tercer acte es va tornant una mica repetitiu i el final acaba per ser un xic massa convencional. És una llàstima perquè realment Bad Milo! tenia tots els ingredients i el material per convertir-se en peli de culte.

El millor: la primera meitat és molt interessant i divertida

El pitjor: que no aconsegueixi mantenir el ritme. No arriba a tornar-se avorrida, però sí que es nota que els sobra metratge.