dijous, 24 d’octubre de 2013

Sitges 2013: Hell baby

La última pel·lícula de la nit + freak

Hell Baby (2013)


Sinopsi

Jack i Vanessa esperen el seu primer fill. Quan es muden a la seva nova casa a Nova Orleans descobreixen que el lloc està posseït per un malefici diabòlic. Amb l'ajuda dels seus veïns i d'uns peculiars exorcistes, la parella farà front a les forces del Mal.

Crítica

Veient les carreres dels dos directors, Robert Ben Garat i Thomas Lennon, veig que és la primera pel·lícula que dirigeixen i es nota, tant per bé com per mal. Estem davant d'una comèdia que no és precisament subtil i que pretén jugar més en la lliga de American Pie (1999), Agárralo como puedas (1988) o fins i tot El jovencito Frankenstein (1977) que no pas en comèdies de terror com Shaun of the dead (2004) o Doghouse (2009). Tot i això, si obvies el "cutrisme" obvi del seu estil, la veritat és que té moments molt divertits.

La cinta juga tant amb el tòpics del gènere de terror com amb els de la comèdia de forma força equilibrada. Els gags es repeteixen, s'allarguen i es preparen a consciència molt en la tònica actual i, alhora, la producció desprèn un aire de serie B que li queda força bé amb unes actuacions que donen molt bon resultat. A més, estic completament convençut que la majoria dels diàlegs són improvisats i, per bé que normalment això faria desmerèixer la direcció, acaba per donar una peculiar coherència a l'obra.

En resum, Hell Baby és la típica pel·lícula on es nota que els actors s'ho han passat genial i no s'han preocupat d'intentar agradar. Han fet el que els ha donat la gana, com els ha donat la gana, cosa que és digna d'elogi. No formarà part de les meves antologies de comèdies de terror, però si mai es proposa en alguna festa la tornaré a mirar sense problemes.

El millor: el veí i el gag de la furgoneta.

El pitjor: intentar buscar més del que té. És un divertiment, sense més.