dilluns, 15 d’octubre de 2012

Sitges 2012: Sadako 3D

Sadako 3D (2012)

Sinopsi

El rumor que a Internet hi ha un vídeo maleït que qui el veu mor s'estén per les xarxes socials. Malgrat que ningú sembla trobar-lo, una sèrie de suïcidis sense explicació semblen indicar que existeix.

Crítica

En primer lloc diré que sóc força aficionat a la saga Ring i he vist pràcticament totes els remakes/seqüeles/preqüeles oficials i apòcrifs. Tot i això, ja des que vaig veure el tràlier no m'esperava res de Sadako 3D; i no m'ha defraudat perquè no aporta res.

El principal problema que li veig a la proposta de Tsutomu Hanabusa és que no té clar quin tipus de pel·lícula vol ser. Per un costat vol aprofitar l'èxit de la franquícia però, alhora, els pocs punts que enllacen amb la trilogia original hi són però s'esforcen en no explicar-los (una mica com Prometeus (2012) i Alien(1979)). Per l'altre, es nota que vol renovar la saga donant un punt de vista més d'slasher adolescent occidental però, de nou, es perd i a la mitja hora ja no apareix cap adolescent i tot queda centrada en els adults. Finalment, el guió no té clar si vol ser una pel·lícula d'acció o de terror, així que opta per no decidir i inverteix tres quarts en una trama extremadament lenta i un quart en una sèrie de seqüències d'acció completament injustificades però que, curiosament, són el millor de la pel·lícula (encara que tampoc són res de l'altre món).

En quan al 3D, no aporta i el pitjor és que molts cops s'aprofita per fer ensurts fàcils cap a la càmera, com els que es van posar de moda als vuitanta quan les ulleres eren de dos colors (Viernes 13 part 3 (1982), Pesadilla final: la muerte de Freddy (1991)...). Tot i això, té algun encert en tridimensional, principalment a l'inici i al final del film.

Tots els del grup varem coincidir en que el millor que podrien haver fet és plantejar-la com un reboot, centrar-se en la part d'acció, explicitar la relació amb la resta de pel·lícules, afegir katanes (total fan servir canonades com a tal) i convertir la saga en una mena de Silent Hill (1999) japonès. Perquè, fet i fet, és l'única cosa que funciona de la pel·lícula.

El millor: si oblidem que és de la saga Ring i que no té sentit, la part final, encara que no bona, com a mínim és entretinguda.

El pitjor: en general la peli és dolenta i força avorrida.