Sitges 2012: Dead Sushi

Deddo Sushi (Dead Sushi) (2012)

Sinopsi

Tot comença quan un dement desenvolupa un sèrum que converteix el peix cru en una petita màquina de matar. Un monstre voraç que assassina i infecta. La jove Keiko, filla d’un famós cuiner, s’enfrontarà a l’amenaça servint-se dels seus dots culinaris i, també, de la seva habilitat en les arts marcials.

Crítica

Aquest any sembla que Sitges s'omple de films d'en Noboru Iguchi i que, o per A o per B, jo me les he empassat gairebé totes (menys Toilet of the Death (2011)).

Si una cosa té aquest director és que no enganya, i és que Dead Sushi va exactament d'això, ni més, ni menys. Els que ja heu vist pel·lícules seves o de la desapareguda Sushi Typhoon ja sabeu de què estic parlant. Arguments absurds, personatges caricaturescs, gore, deformacions i personatges que descriuen en tot moment el que els passa. En aquest sentit és cent per cent continuista, sense aportar res al gènere però mantenint el nivell (i el baix pressupost).

Com sol passar en els slashers japonesos actuals, el ritme és lleugerament irregular i té pel mig un tall que es fa un xic repetitiu fins que no arriba el clímax final. Tot i això està molt més ben calibrat que en cintes anteriors com Robo-geisha (2009),  Machine Girl (2008) o Alien vs Ninja (2010).

El que es troba a faltar més sense cap mena de dubte és al técnic d'efectes visuals Yoshihiro Nishimura que només ha participat al maquillatge, i és nota. Nishimura ens té acostumats a una efectes especials més que dignes tenint en comptes els ajustats pressupostos, per desgràcia el novell Yuya Takahashi no està a l'altura.

El millor: ideal per a nacho party.

El pitjor: el ritme està millor que el d'altres pel·lícules del gènere però segueix tenint baixades importants.